El sobiranisme creix i aposta per la política

La Catalunya sobiranista segueix aquí, amb més força si és possible. Només que ha deixat clar que vol fer política iha premiat,¡i de quina manera!,el partit que ha dit més clarament que està disposat a fer-la: ERC L’independentisme ha tornat a superar una nova prova d’estrès i ha recollit més actes de diputat de les que va obtenir els anteriors comicis. Una altra cosa és que l’aritmètica del Congrés i la política de pactes que acabi arrelant comporti la seva inoperància. Però el cert és que hi haurà un total de 22 diputats com un recordatori que el conflicte polític a Catalunya, lluny de desaparèixer, continua creixentPerò el cert és que hi haurà un total de 22 diputats com un recordatori que el conflicte polític a Catalunya, lluny de desaparèixer, continua creixenta l’espera que algú s’atreveixi a resoldre’l a través del diàleg i la negociació.

El sobiranisme ha dit que per manejar la política en clau interna li resulta més seductor el discurs i l’estratègia d’Oriol Junquerasque la deCarles Puigdemont. Pot ser que aquest últim es pugui rescabalar a les eleccions europees, però fins i tot sent així, l’únic que voldrà dir és que l’independentisme avala Puigdemont com a ambaixador exterior del conflicte, però queprefereix que altres mans dibuixin l’estratègia en clau domèstica. prefereix que altres mans dibuixin l’estratègia en clau domèstica.Que el Front Republicà, mitja CUP, no hagi aconseguit finalment representaciótambé avala en certa manera, en aquest cas des de l’esquerra, la posició en què s’ha mantingut Junquerasmalgrat les pressions a les quals se l’ha sotmès pel seu canvi d’estratègia a l’abraçar les tesis que la independència va per a llarg i encara no té prou recolzament social.

Notícies relacionades

ERC guanya per primera vegada les eleccions generals a Catalunya en democràcia

Eleccions generals Catalunya: L'independentisme es reforça a Madrid amb la victòria d'ERC

En política són molt importants les percepcions. Com que les enquestes auguraven un resultat pitjor per a JxCat, els seus set diputats permeten als seus dirigents allunyar-se de la vivència d’un mal marcador. Però ho és. N’hi ha prou amb recordar que, amb Francesc Homs al capdavant, i apostant per la marca Convergència, aquest espai polític va arribar als vuit diputats en els últims comicis a les Corts. Pot ser que algú s’atreveixi a iniciar un període de reflexió dins el PDECat a la vista que els republicans han aconseguit doblar-losen el moment en què la seva manera d’actuar s’ha assemblat més al que tradicionalment havia sigut la cultura política del que un dia va ser Convergència. Però és poc probable,ja que el mal resultat es pot maquillar amb el discurs que utilitza sempre i a tot arreu de manera recurrent aquell a qui les coses li van malament: podria haver sigut pitjor i no ho ha sigut perquè ho hem fet bé.

Més enllà del sobiranisme, a Catalunya han passat coses que mereixen també atenció. El PP ha desaparegut malgrat el cartutx del guerracivilisme que Cayetana Álvarez de Toledo va venir a detonar com a últim recurs, i Vox, la pèssima notícia del dia a tot Espanya, no és més que un residu friqui a Catalunya, ara per ara. Els resultats de Cs,per la seva banda, demostren que Catalunya, en aquesta ocasió, només els ha servit per millorar els seus resultats en altres latituds, però que aquíhan tocat sostre. Els socialistes, per la seva banda, han aixecat capal ser percebuts com una força que, malgrat ser unívocament constitucionalista, prefereix no augmentar la confrontació, almenys discursivament.