EL MAPA ELECTORAL

El vot paradoxal

Les mantes cremen, l'aigua apaga el foc. ¿Veritat? De totes les trampes al servei del diable, el sentit comú és la més exitosa

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47934024 cola190428131300

zentauroepp47934024 cola190428131300

Aquestes eleccions porten una divertida paradoxa: l’electorat més enfadat amb l’independentisme serà el que el sostingui. Dit d’una altra forma: els qui més pateixen per la unitat d’Espanya hauran votat els partits pels quals l’independentisme ha fet una campanya activa. Un vot induït per la psicologia inversa o l’esquer: aquí hi ha la cuina en flames i aquí tens una galleda d’aigua i una manta. Les mantes cremen, l’aigua apaga el foc. ¿Veritat? De totes les trampes al servei del diable, el sentit comú és la més exitosa.

El sentit comú planteja equivocadament com una batalla el problema territorial a Espanya. Hi ha partits que proposen derrotar l’independentisme perseguint-lo, cosa que no té el més mínim sentit: a Catalunya es vota diferent de la resta d’Espanya i les successives eleccions han demostrat que el que anomenen suflé no baixa. L’electorat indepe continua votant els seus partits malgrat les mentides dels seus polítics. Les promeses canvien, però el vot es manté.

Durant el breu Govern de Pedro Sánchez, no obstant, es van posar histèrics. ¿Per què Torra i Puigdemont van endurir la retòrica, per què van alimentar els friquis dels CDR, per què van tombar finalment el Govern vetant uns Pressupostos socials? Perquè temien que la blanor de Sánchez i la seva proposta de diàleg persuadís una porció del vot indepe que és raonable buscar una tercera via: una tornada a la Constitució a canvi de prebendes.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez s’havia convertit en l’amenaça més gran per a l’independentisme i Vox, en la seva esperança més gran. L’independentisme necessita una Espanya reaccionària, castigadora i cateta, a imatge de la caricatura que el nacionalisme fa anys que ven als catalans. Sánchez ofereix exactament el contrari. El malson de Puigdemont i Torra és una victòria de l’esquerra que no requereixi els seus vots al Congrés dels Diputats.

Sembla contrari al sentit comú, però el foc de la cuina no s’apaga ruixant-lo amb aigua gelada, sinó per asfíxia. L’asfíxia és una Espanya ferma en la Constitució però disposada a dialogar.