Oda a l'indecís

En el fons envejo els indecisos. Hem passat l’eterna campanya que va començar fa un any, fent referència als indecisos. M’agradaria estar indecís per anar a votar sense saber exactament què votaré. Deu ser vertiginós. Els que no dubtem som, en el fons, acomodaticis o dogmàtics. Visca la indecisió. El no sap, no contesta ja és un pur abisme de subjectivitat, però qui sap si igualment memorable.

Clar, com que aquest dissabte no es pot parlar de política directament perquè la legislació és com de preescolar, s’han de buscar alternatives a la reflexió.

En definitiva, la campanya ha sigut... piiiiip... i el senyor... piiiiip és un autèntic... piiiii... i el senyor... piiiiii... em sembla un... piiiiii... i els arguments d’alguns són de veritables... piiiii... Vaja, que en general podem dir que... piiii. Doncs això.

¿Quin partit votarien en aquestes eleccions?: Marilyn Monroe, Freddie Mercury, Lady Di, Lorca, Dalí, Picasso, Montserrat Caballé, Benito Mussolini, Churchill, Umbral, Einstein, la mare Teresa de Calcuta, Josep Pla, Walt Disney, Joana la Boja, Mandela, Gandhi, John Lennon, Bill Gates, Charles Chaplin, Cristóbal Colón, Freud, el Papa o Luther King.  Vinga, hipòtesi als comentaris. ¿Es pot ser objectiu?

Frasetes:

Pío Baroja: “Semiàngel o semibèstia, l’home és un animal estrany”. “A Espanya sempre ha passat el mateix: el reaccionari ho ha sigut de veritat. El liberal ha sigut moltes vegades de nyigui-nyogui”

Juan Benet: “En realitat, el present és molt poca cosa: gairebé tot va ser”.

José Bergamín: “Amb els meus amics comunistes aniria fins a les portes de la mort, però ni un pas més”.

Julio Camba: “Morir per la democràcia és com morir pel sistema mètric decimal”.

Agustín de Foxá: “Anem sempre darrere dels capellans, amb un ciri o amb un pal”.

Juan Goytisolo: “No critiquis els teus enemics, que potser aprenen”.

Benito Pérez Galdós: “Els diners els guanyen tots aquells que, amb paciència i fina observació, van darrere dels que els perden”.

Ferran el Catòlic: “La nació és bastant apta per a les armes, però desordenada, de manera que només pot fer-hi grans coses el que sàpiga mantenir-la unida i en ordre”.

Gil de Biedma: “De totes les històries de la Història, la més trista sens dubte és la d’Espanya, perquè acaba malament”.

Azaña: “A Espanya la millor manera de guardar un secret és escriure un llibre”.

Notícies relacionades

No, no és la sort

Cada vot és útil

Com que aquest dissabte només podem reflexionar, n’he capturat una al vol:

“Si no t’agrada alguna cosa, canvia-la. Si no la pots canviar, llavors canvia la teva actitud”.