Catalunya ha de sortir del pou

¿Quins resultats veurem diumenge a la nit? Més rellevant, ¿quin Govern i quins pactes es podran forjar després per governar amb la solvència i l’autoritat necessàries? Espanya arrossega ja fa massa anys els efectes de la crisi. Econòmica, la pitjor a escala mundial des de 1929. I política, pel conflicte català.

En economia, les coses van bastant millor (almenys ara per ara), però la crisi catalana continua oberta. El 155 va demostrar que la independència era un programa impossible, però després el diàleg i la negociació, tant interna de Catalunya com amb la resta d’Espanya, han avançat poc malgrat l’apreciable desinflamació.

Ara constatem que els qui el 2015 van prometre la independència en 18 mesos i el 2017 la van proclamar sense èxit continuen manant legalment a la Generalitat. Però governant poc o res, cada vegada més dividits entre els realistes (‘grosso modo’, ERC) i el fonamentalisme (Puigdemont) i tenen els seus màxims dirigents a la presó o l’exili. I no volen, o en aquest context no poden, revisar les promeses impossibles o adaptar-les a la realitat espanyola i europea.

L’unilateralisme ha tingut efectes perniciosos. No només ha exacerbat la reacció contrària de Cs a Catalunya (divorci interior), sinó que ha provocat que tant el PP com Cs exigeixin l’aplicació d’un 155 indefinit i preventiu que podria acabar en la liquidació de l’autonomia. El final de la democràcia espanyola tal com va sorgir del pacte del 78, tan meritori com injuriat pels irresponsables.

L’unilateralisme no aconsegueix els seus objectius i no sap ni modular-los. O està curant les seves ferides sense saber bé què proposar, o somia (Torra) repetir el fracàs del 2017. La dreta espanyola proposa que la gran equivocació del 2010 –liquidar amb arguments jurídics (no sempre peregrins), però amb trampes al Constitucional i sobretot amb gran menyspreu polític i identitari, un Estatut votat pel Parlament català, les Corts espanyoles i aprovat en referèndum a Catalunya– es corregeixi amb un error encara més gran: un altre 155 preventiu que aprofundiria el conflicte generat després de la sentència del 2010 i agreujat per l’unilateralisme del 2017.

Recuperar la capacitat de diàleg

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a Catalunya?

La mort i la primavera

El futur de Catalunya exigeix reduir el divorci intern i aconseguir l’autogovern màxim i convenient a Espanya i Europa. El millor futur d’Espanya exigeix recuperar la capacitat de diàleg del 1977 i 1978, en què figures polítiques tan enfrontades com Fraga, Suárez, González, Carrillo i Jordi Pujol van pactar una Constitució de consens. Per això Catalunya ha de saber negociar, com llavors els presidents Tarradellas i Pujol, i Espanya ha d’acceptar la Catalunya real. El 1978 hi va haver dos polítics de partits catalans (CDC i PSUC) entre els set de la ponència constitucional. No van ser exclosos amb un 155 punitiu.

Sortir del conflicte costarà molt. Amb la desinflamació, el diàleg i la negociació potser no n’hi haurà prou. El segur és que amb l’unilateralisme com a dogma i el 155 com a resposta no sortirem del pou, sinó que cavarem cap a baix.