Després de la campanya
De parlar de Catalunya, se n'ha parlat
El futur Govern difícilment podrà presentar a l'electorat català una proposta mínimament transcendent i atractiva
Candidates for Spanish general elections People s Party PP Pablo Casado and Prime Minister and Socialist Workers Party PSOE Pedro Sanchez attend a televised debate ahead of general elections in Pozuelo de Alarcon outside Madrid Spain April 22 2019 TVE via REUTERS /
Hi ha vaticinis que es compleixen amb precisió suïssa. Catalunya havia de ser un dels eixos de la campanya electoral i així ha sigut; se n’ha parlat molt, sense avançar gairebé res. Hi ha els qui anuncien una intervenció quirúrgica per empitjorar la salut civil del país, d’altres estan per enquistar el conflicte aplicant-li literatura autodeterminista comparada i alguns pel diàleg com a remei pal·liatiu per impedir l’agreujament del panorama. Interpretant les enquestes del dret i del revés, surti el govern que surti no tindrà cap opció d’enfrontar seriosament el desig català de replantejar la seva relació institucional amb l’Estat.
L’Estat difícilment podrà presentar a l’electorat català una proposta mínimament transcendent i atractiva sense una majoria de 210 diputats que puguin reformular alguns articles de la Constitució o afegir alguna nova addicional. Totes les altres coses seran pedaços deguts a compromisos parlamentaris per estabilitzar governs minoritaris. La possibilitat d’arribar a la xifra màgica de diputats que tot ho pot es percep com un improbable monumental de confirmar-se el dibuix avançat pels sondejos: dos grans blocs de força equiparable alineats per ideologies i separats pel grau d’adhesió als principis fonamentals de la unitat d’Espanya. Els dos cinquens del Congrés exigeixen transversalitat política, un anatema per als amics de les trinxeres.
Aquesta campanya no pot considerar-se l’avantsala de res concret pel tema en qüestió, tret de per tenir o no tenir un govern atent a la realitat del conflicte, fins i tot sense disposar de capacitat real per atacar el fons de la qüestió. De totes maneres, la conjuntura li proporcionarà una carta per jugar: l’indult dels condemnats pel procés si és que són condemnats. L’indult no és una solució, tan sols una aposta per normalitzar la relació institucional autonòmica i afavorir la reconciliació catalana. Sona a poc, però vista la campanya, seria un tangible valuós.
