EN CLAU EUROPEA
Diplomàcia comercial europea
La UE utilitza els tractats de lliure comerç per multiplicar la seva rellevància política i capacitat d'influència
Europa fa front comú amb el Japó i la Xina contra el proteccionisme dels EUA i en defensa de l'acord iranià
zentauroepp47892287 japan s prime minister shinzo abe l is welcomed by europea190426170056 /
Davant del proteccionisme hegemonista de l’“Amèrica primer” del president nord-americà, Donald Trump, la Unió Europea (UE) aplica una estratègia de teixir acords de lliure comerç amb les grans potències i preservar les estructures institucionals multilaterals. Amb aquesta diplomàcia comercial, la UE compensa la debilitat de la seva política exterior comuna, causada pels interessos divergents dels grans països europeus i les prioritats dispars de la resta d’estats membres.
L’Acord d’Associació Econòmica de la UE amb el Japó, que va entrar en vigor l’1 de febrer, és l’últim dels fruits d’aquesta estratègia i segueix els passos dels acords amb el Canadà i Corea del Sud, en funcionament des del 2017 i el 2011. L’acord amb el Japó és el més ampli conclòs fins ara, ja que entre tots dos sumen gairebé el 30% del producte interior brut (PIB) mundial i el 40% del comerç mundial. Uns 600.000 llocs de treball europeus depenen de les exportacions al Japó i 500.000 europeus treballen en companyies japoneses a la UE, segons la Comissió Europea. El seu objectiu econòmic és aconseguir un creixement addicional del 20% de les exportacions europees al Japó (64.800 milions d’euros el 2018).
L’acord amb el Japó adquireix un relleu geoestratègic crucial perquè es materialitza en un context d’ofensiva proteccionista nord-americana, amb l’aplicació des del juny del 2018 de penalitzacions a les exportacions europees d’acer i alumini als Estats Units i la imposició de sancions extraterritorials a les empreses europees que no s’emmotllin als dictats de la política exterior nord-americana.
Més cooperació
El tractat de lliure comerç va acompanyat d’un Acord d’Associació Estratègica, que reforça la cooperació política entre Europa i el Japó. Els dos acords amb el Japó, sumats a l’acord de lliure comerç amb Corea del Sud, a l’acabat de concloure amb el Vietnam i al que negocia amb Austràlia, multiplicaran la rellevància política de la UE a la zona d’Àsia-Pacífic i la seva capacitat d’influir a nivell global.
Aquests acords, així mateix, serviran de contrapunt al pla estratègic de la Xina d’ampliar la seva ascendència política mundial amb l’ofensiva diplomaticoeconòmica de la Nova Ruta de la SedaNova Ruta de la Seda. Pequín celebra precisament el segon Fòrum per a la Cooperació Internacional de la Iniciativa una Franja i Una Ruta aquest cap de setmana, amb la participació europea dels primers ministres d’Itàlia, Giuseppe Conte, i de Grècia, Alexis Tsipras, i del ministre de Finances britànic, Philip Hammond.
Per mantenir la trajectòria mundial de creixement s’estima que falta una inversió anual en infraestructures a escala global d’uns 360.000 milions d’euros, segons els experts del Grup dels 20 països industrialitzats i emergents. La Xina supleix amb el seu finançament la resistència d’Occident i les institucions internacionals (Banc Mundial, BEI... etc.) a cobrir aquesta bretxa. Fins i tot a Europa, embolicada en la seva política d’austeritat i rebaixa d’impostos, la Xina supleix a la zona mediterrània i als Balcans la inversió que no facilita la UE.
Japó, un aliat clau
La cimera UE-Japó, celebrada aquest dijous a Brussel·les, ha mostrat que Tòquio constitueix per a Europa un aliat clau per preservar el sistema de regles internacionals multilaterals dels atacs de l’unilateralisme dels Estats Units i de les maniobres de la Xina de reinterpretar aquestes regles en benefici dels seus interessos. “La qüestió més important ara en la comunitat internacional és preservar el règim de lliure comerç”, va assenyalar en la cimera el primer ministre japonès, Shinzo Abe.
Notícies relacionades“El Japó és i continuarà sent el nostre amic i soci més estret a Àsia”, va afirmar el president de la UE, Donald Tusk. “Davant del creixement de les incerteses i el proteccionisme econòmic en la comunitat internacional, la cooperació Japó-UE, que comparteixen valors universals, s’ha convertit en més important”, va destacar Abe.
La UE va obtenir el suport d’Abe davant els Estats Units en la defensa de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), en el rebuig dels aranzels proteccionistes, en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de l’Acord Nuclear amb l’Iran. La UE i el Japó també es van posicionar contra l’estratègia de Pequín d’utilitzar les seves empreses públiques subsidiades per adquirir companyies i infraestructures clau a la resta del món, de forçar les firmes estrangeres a cedir tecnologia per poder operar al país i d’intentar tutelar l’estratègica ruta marítima del Mar de la Xina Meridional. No obstant, la UE fa front comú amb la Xina contra la política proteccionista de Trump i en defensa de l’acord nuclear iranià i de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, com va mostrar la cimera a Brussel·les del 9 d’abril.
