El llenguatge de Vox
Don Pelayo, al galop
El lèxic de l'extrema dreta és una substància altament corrosiva que oscil·la entre les elucubracions més ràncies i grolleres i els atacs furibunds a les societats obertes
santiago-abascal-vox
La claveguera de l’extrema dreta esquitxa la campanya en totes direccions i enterboleix els discursos de la dreta convencional fins a fondre’ls amb la cridòria ultra. Al xipollejar al clavegueró amb insistència, Vox rescata de l’oblit un lèxic retirat de la circulació fa decennis, un vocabulari utilitzat pel franquisme per tacar la història, treure de la tomba herois més o menys reals i concretar una de les seves frases més recurrents: Espanya és una unitat de destinació en l’universal, un eslògan joseantonià que va donar molt de joc, que Santiago Abascal encara no ha citat, però per allà van les seves digressions. Així ha arribat Vox al Don Pelayo, al Cid Campeador i al general Álvarez de Castro; d’aquesta forma ha sigut possible que la Virgen de la Caridad sortís en processó –Setmana Santa de Sevilla– abillada amb un faixí de general que va ser de Franco.
Els progres, islamistes i comunistes ataquen les llibertats dels espanyols, va dir Santiago Abascal a Covadonga, i al sentir-ho se’n va anar la memòria al contuberni judeomaçònic, en connivència amb el comunisme, que el franquisme citava quan la situació requeria la intervenció a cops de porra dels grisos.
Notícies relacionadesEl lèxic de l’extrema dreta és una substància altament corrosiva que oscil·la entre les elucubracions més ràncies i grolleres i els atacs furibunds a les societats obertes. A Cayetana Álvarez de Toledo gairebé li fan l’onada després d’impugnar les conviccions més assentadesde què és una violaciómitjançant una doctrina que pot subscriure fins a l’última coma Francisco Serrano, líder de Vox a Andalusia, amb inquietants opinions sobre assumptes que interessen la seguretat i l’autonomia de les dones. És el mateix Francisco Serrano que proclama l’inici de la Reconquesta pel sud –l’altra va començar a Astúries; l’inaprehensible Don Pelayo de nou– “per transformar l’Estat autonòmic en un Estat de dret unitari”. Una cosa tan semblant a l’obscè ocell de la nit de la dictadura que millor no continuar donant rodet als qui s’aprofiten de la democràcia per carregar-se-la sense miraments com tantes vegades va succeir en el passat.
