La tàctica del kamikaze desorbitat

Cap dels contendents en la campanya electoral no té temps ni marge per rectificar. Si no sobrevé un daltabaix en forma de joc brut a la desesperada –atenció en aquest cas a l’efecte bumerang– arribarem a diumenge sense novetats. De manera que els indecisos, si de veritat ho són, ja poden començar a decantar-se sense esperar a l’última hora.

Després dels dos debats, en els quals Pedro Sánchez va aconseguir sobreviure sense danys de consideració, les principals incògnites consisteixen a comprovar, per un cantó, fins a quin punt el PP cedeix vot als seus dos rivals directes, Cs i Vox, i, de l’altre, a mesurar la capacitat de tracció de la nova vestimenta d’estadista assenyat i bon minyó estrenada per Pablo Iglesias. Dels resultats dels tres petits dependrà el futur.

Tal com pinta el panorama, es pot ben dir que haver donat ales a Vox és el pitjor negoci que podia emprendre la FAES. Com més vots i diputats cedeixi el PP als seus dos rivals directes, pitjor per a la dreta i millor per Pedro Sánchez. Si Vox obté un resultat espectacular, per sobre de 30 o 40 diputats, Pablo Casado quedarà molt tocat. Si la tàctica de kamikaze desorbitat d’Albert Rivera funciona, aleshores Casado quedarà tocat i enfonsat. Se salvarà, en canvi, si Vox obté un resultat discret i Cs queda per sota de les expectatives que li atorguen els sondejos. Suposem que el bloc de la dreta s’acosta als 140 escons. Només que entre Cs i Vox arribin o superin els 60, és a dir, que els de Casado freguin o es quedin per sota dels 80, no tan sols es produirà una profunda crisi existencial en el PP sinó que la dreta sencera viurà anys de lluita caïnita per una dificilíssima recomposició.

Per a Pedro Sánchez, el perill es diu Podem, l’únic que li disputa l’espai de la moderació. Si el PSOE manté els optimistes resultats que li auguren, entre 130 i 140 escons, i Podem s’acosta als 40, la propera legislatura serà un camí de roses, no desproveïdes d’espines, per als socialistes. Si en canvi el vot d’esquerra queda més repartit del que es preveu i el de dreta menys, és a dir, que es manté en bona part concentrat en el PP, aleshores hi ha possibilitats, escasses però no nul·les, de majoria absoluta del tripartit.

Notícies relacionades

Vox: guanyar només per ser-hi

Dues tertúlies excitades

Més que del nombre de vots, el color del futur dependrà del seu repartiment a dreta i esquerra. Com més es divideixi en cada bàndol, millor per a l’altre. Això sense comptar que Sánchez disposa d’una reserva de 30 escons perifèrics, sobiranistes o independentistes, als que podrà convèncer en cas de necessitat tot i que li hagin d’amargar, i molt, l’existència.

L’altra possibilitat certa és que entre el PSOE i Rivera arribin al llistó dels 176 escons. Si no hi arriben, serà impossible que trobin socis. Però encara que sumessin, la seva aliança es pot pràcticament descartar, si més no mentre Pedro Sánchez porti el timó del PSOE. La distància objectiva entre aquests dos líders s’ha tornat insalvable. Després del que hem vist i escoltat, cal tenir molta imaginació per suposar que Cs és més de centre que el PP.