Editorial

L'EPA i les eleccions

La radiografia laboral del primer trimestre de l'any mostra la complexitat dels reptes econòmics del país

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47886746 calvio190425101322

zentauroepp47886746 calvio190425101322 / DAVID CASTRO

En plena campanya electoral, les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), corresponent al primer trimestre de l’any, proporciona munició a tots els partits. Puja l’atur (50.000 aturats més) i baixa l’ocupació (100.000 d’ocupats menys), una cosa normal en un primer trimestre, i més aquest any, en què la Setmana Santa ha caigut l’abril. No obstant, la creació d’ocupació a llarg termini es manté i arriba a nivells no vistos des del 2007, la qual cosa indica que el mercat laboral resisteix a la desacceleració de l’economia. Les dades així mateix indiquen que la taxa d’atur és del 14,7%, però que el nombre d’ocupats, 19,5 milions, és el més gran des de fa 11 anys. Unes dades agredolces que li permeten al Govern expressar la seva satisfacció perquè “no hi ha clar signe de desacceleració en la creació d’ocupació”, en paraules de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que va expressar la seva confiança que la taxa d’atur a finals d’any rondi el 14%, molt lluny del 26% que hi va haver en el més cru de la crisi però encara massa elevada.

Les dades de l’EPA són una radiografia del moment econòmic complex en un moment en què els partits enarboren en campanya les seves propostes en matèria econòmica. En aquest terreny les propostes dels blocs de dretes i d’esquerres també estan molt marcades, conforme amb un moment polític tan polaritzat. El PP i Ciutadans fan bandera de la rebaixa d’impostos, amb un esment especial per part del partit d’Albert Rivera en els autònoms, mentre que el PSOE aposta per llimar els aspectes més controvertits de la reforma laboral i Podem aposta per incrementar l’IRPF de les rendes més altes.

Guanyi qui guanyi, es trobarà amb un reptes enormes que no solen tractar-se en profunditat. La situació, com mostra l’EPA, és molt complexa. El to aspre impedeix  un debat econòmic serè que s’hauria de centrar de forma prioritària a reduir la desigualtat galopant; impedir que la desacceleració freni la fràgil recuperació després de la gran crisi, enfortir un mercat laboral caracteritzat per la precarietat, la temporalitat i els salaris baixos i pactar una manera de garantir el poder adquisitiu de les pensions. En un context global ple d’incerteses i amb el paper d’Europa molt qüestionat, són temes de pes i de vital importància que per desgràcia solen quedar sepultats entre el soroll i la fúria.