Rosell i la presó preventiva

Després de passar 643 dies en presó preventiva, l’expresident del Barça Sandro Rosell ha sigut absolt –juntament amb cinc acusats més– per l’Audiència Nacional del delicte de blanquejar comissions pels drets d’audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. De forma inevitable la sentència posa en qüestió la figura de la presó preventiva, en un moment en què aquesta mesura és molt discutida, entre altres motius, pel judici als líders polítics i socials al procés.

La jutge Carmen Lamela, la instructora del cas, va rebutjar fins i tot en 13 ocasions concedir la llibertat provisional a Rosell amb l’argument que existia un risc de fuga «altament probable» malgrat que l’expresident del Barça no disposava de patrimoni després que l’Audiència Nacional li bloquegés 30 milions d’euros. És comprensible que després de l’absolució els advocats de Rosell hagin anunciat que es plantejaran exigir responsabilitats i indemnitzacions pel mal infligit. Rosell ha passat 643 dies a la presó per un crim del qual ha sigut absolt. És molt temps.

El de Rosell és un cas perfecte per exemplificar per què la presó provisional no ha de ser decretada a la lleugera. Sobre el paper, s’han de donar unes circumstàncies molt restrictives: primer l’evidència d’un delicte i atribució indubtable al reu, i després la consideració de si hi ha risc de fuga, destrucció de proves o reiteració delictiva. Fins i tot en el cas que es donin tots els requisits, hi ha mesures alternatives a la presó, com l’arrest domiciliari o la vigilància electrònica.

Sobre Lamela han caigut crítiques després de l’absolució. La jutge ha instruït altres casos polèmics, com el del procés fins que va passar al Tribunal Suprem o el de l’agressió a dos guàrdies civils a Altsasu. En tots es va decretar la presó preventiva. Però seria un error personalitzar en la jutge. Existeix la percepció que es fa un ús massa alegre en el sistema judicial de la presó preventiva, quan hauria de ser al contrari: la presumpció d’innocència dels acusats ha de ser prioritària i només indicis molt sòlids han de portar a la privació de llibertat. Situacions com la que ha viscut Rosell són una injustícia a la qual cap ciutadà hauria de ser sotmès. Ningú podrà tornar-li aquells 643 dies.