Presó i 'best-seller'

Observo una parella en una llibreria. Ella busca llibres que parlin del procés i ell l’ajuda. Miren prestatgeries, amb totes les novetats de la temporada, i no en troben. Després d’una estona, pugen al pis de dalt, on hi ha la secció de política i assaig. Escampats, en localitzen un parell o tres. La llibreria és en un poble amb una considerable consciència sobiranista.

M’estranya, en veure’ls atrafegats, que no hi hagi un espai dedicat als llibres que el procés ha generat. Des de l’anàlisi històrica i política a la confessió personal; des de l’experiència carcerària al relat dels fets d’octubre; des de l’efusió íntima a la correspondència i al dietarisme. I, just després, em sorprenc a mi mateix tot imaginant un racó així. ¿Ho he somiat o realment hi ha llibreries que tenen un espai amb aquestes característiques? Doncs, sembla que sí. L’allau de publicacions de tota mena relacionades amb el procés –des de receptes de dinars grocs fins a llibres il·lustrats– ha envaït el mercat de tal manera que podríem dir que la cosa s’ha convertit pràcticament en un gènere literari. O millor, en una recurrència que demana una concentració del producte que ofereixi diversitat en la uniformitat conceptual. Els llibres més venuts de no-ficció (tots, excepte el de cuina de Joan Roca i de la seva mare) tenen a veure amb el procés. O, amb la presó, per ser més exactes. Un dia hauríem d’aprofundir seriosament en aquest fenomen.