Sánchez resisteix la pinça Casado-Rivera

En un ambient crispat,el segon debat consecutiu entre Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Casado (PP), Albert Rivera (Ciutadans) i Pablo Iglesias (Unides Podem)va ser un cos a cosentre el candidat socialista i els seus dos adversaris de la dreta, que van pugnar entre ells a la recerca del vot dretà pel qual també competeix Vox. A diferència del que va passar al primer debat celebrat a TVE,Sánchez no va defugir el cos a cos amb Rivera i Casado. Al contrari, el candidat socialista va respondre i va atacar sense eludir l’esgrima verbal, va recórrer també als cops d’efecte (li va regalar a Rivera un exemplar del llibre de Santiago Abascal) i va sortir airós d’un debat en què hi va haver nombrosos moments de tensió i freqüents intercanvis de desqualificatius. Aquest va ser l’aspecte més lamentable del debat:l’agressivitat gratuïta, la falta de respecte, els cops de teatre i el recurs habitual a les falsedats fan un flac favor a l’acció política. En aquest sentit,es pot destacar l’actitud d’Iglesias, molt mesurat i respectuós en els dos debats

Favorit a les enquestes,Sánchez va burxar en la divisió a la dreta citant sovint Vox i recordant el pacte de les tres dretes a Andalusia. Va ser especialment contundent contra Casado i Riveraen el segment del debat dedicat a la lluita contra la violència de gènere, i va respondre amb fermesa a les acusacions que ha pactat amb els independentistes catalans i bascos. Va ser una mica més clar del que havia sigut fins ara a l’afirmar que no entra en els seus plans un pacte postelectoral amb Ciutadans, tot i que no ho va descartar de ple. Així doncs, Sánchez surt reforçat de la prova més dura que li quedava fins al 28-A.

Rivera i Casado van competir entre ells en agressivitat contra el candidat socialista. Especialment Rivera, que va repetir la tàctica bel·ligerant del primer debat i també va fer lliscar alguna crítica cap a un Casado que va intentar posar de relleu l’experiència de Govern del PP. Enmig de les interrupcions i els atacs, Iglesias va tenir dificultats per fer sentir els seus arguments, com la seva crida al diàleg sense condicionsreferent a Catalunya. En les eleccions més polaritzades en anys, amb una gran càrrega ideològica,la mesura cotitza a la baixa just quan més necessària és la responsabilitat, el sentit d’Estat i l’altura de mires.