Sortim plorats de casa

Ho vaig dir a l’article de l’any passat i ho mantinc: la notícia de Sant Jordi NO és la llista dels més venuts. La notícia som tots nosaltres omplint els carrers i comprant llibres, malgrat que avui es repetiran aquests balanços que només interessen a l’editor que ha estat guardonat amb el primer lloc del pòdium perquè és el que haurà ingressat més diners.

Llegim això en negreta, sisplau: segons les dades del Gremi de Llibreters, només a través de la seva xarxa aquell dia es van facturar l’any passat 22 milions d’euros i es van vendre 1,62 milions d’exemplars, repartits en més de 53.000 títols diferents, dels quals els llibres en català representaven el 58,89%. Els 10 títols més venuts dels 53.000 només representen un 5,82% del total dels llibres venuts, per això els que defensem la bibliodiversitat ens fixem més en els 53.000 que en els 10.

Sempre hi ha queixes sobre el "monstre" de Sant Jordi. Les entenc, des del punt de vista del sector editorial, concentra el millor i el pitjor del funcionament de l’edició un sol dia, i això ho fa meravellós i estressant alhora. Però jo em vull quedar amb el millor. Si defensem que el foment de la lectura i les polítiques culturals en general requereixen d'accions a mig i llarg termini, ¿ens posarem ara a discutir sobre què és Sant Jordi, un fenomen que ha depassat totes les expectatives i que no para de créixer?

Avui, prou de queixes 

Totes les baules de la cadena tenim greuges. Fins i tot els lectors, a qui culpabilitzem de no formar-ne part perquè els nostres índexs de lectura són tristament magres.

Jo he sentit escriptors que s’indignarien de ser qualificats de mediàtics recomanant les traduccions castellanes de llibres que estan disponibles també en català en editorials i traduccions de prestigi.

He sentit llibreters oferint-se com a prescriptors, i ho són, però no són infal·libles, com tampoc no ho són els crítics ni ho som els editors, perquè finalment el temps de què disposem és limitat i hi ha mil factors que situen un llibre o un altre al capdamunt de la pila dels pendents de llegir i, per tant, susceptibles de ser recomanats.

He vist bibliotecàries dient que la seva biblioteca no va de llibres, que va de persones. He vist departaments governamentals repartir-se la dotació de subvencions per una qüestió de competència (competència no de professionalitat, sinó de rivalitat). He vist mitjans de comunicació caure rendits als peus d’una nova editorial que feia molta patxoca, però que ara veiem com desapareix del mapa deixant un rastre d’incompliments i d’impagaments sense la mateixa quota de pantalla. He vist funcionaris municipals pensant que els pobres editors independents que avui ens hem esllomat al carrer som “agents de venda” de ves a saber quin negoci.

Notícies relacionades

El dia de Sant Jordi 2019, en directe

Sant Jordi, el dia en què els carrers són de tots

Tot això són anècdotes reals. No són queixes. Però no tenen res a veure amb Sant Jordi, sinó amb la resta dels 364 dies de l’any. No li demanem a Sant Jordi el que nosaltres no hem sabut fer la resta de l’any i, mentrestant, sortim plorats de casa i gaudim de la festa.

Editora de L’Avenç.