Anar al contingut

Editorial

Un debat amb Casado i Rivera en sintonia

Dues de les tres dretes, a falta de Vox, van deixar clar que estan compromeses en un propòsit comú

Candidates for Spanish general elections People s Party PP Pablo Casado Spanish Prime Minister and Socialist Workers Party PSOE Pedro Sanchez Ciudadanos Albert Rivera and Unidas Podemos Pablo Iglesias attend a televised debate ahead of general elections in Pozuelo de Alarcon outside Madrid Spain April 22 2019 TVE via REUTERS

Candidates for Spanish general elections People s Party PP Pablo Casado Spanish Prime Minister and Socialist Workers Party PSOE Pedro Sanchez Ciudadanos Albert Rivera and Unidas Podemos Pablo Iglesias attend a televised debate ahead of general elections in Pozuelo de Alarcon outside Madrid Spain April 22 2019 TVE via REUTERS / Reuters TV (REUTERS)

El primer gran debat davant del 28-A, celebrat a RTVE, va tenir sobretot una virtut: els candidats es van enfrontar entre ells, especialment en el bloc destinat a la política territorial, però no hi va haver insults. Els quatre líders van deixar de banda les desqualificacions personals (tot i que Pablo Casado i Albert Rivera no es van abstenir de fer-ho amb Quim Torra) per plantejar les seves propostes. No va ser un debat de guant blanc, com havia demanat Pedro Sánchez, però els intercanvis dialèctics es van mantenir en un to raonable excepte quan va pujar la temperatura a l’abordar dos temes, Catalunya i la corrupció, on Sánchez va anar a totes.

El candidat del PSOE es va esforçar per no entrar en gaires crítiques que li van llançar Casado i Rivera, va defensar la seva feina en els 10 mesos que ha governat i va deixar per a l’audiència algunes frases-tòtem: “el detector de veritats”, davant del que va denunciar com a mentides repetides, sobretot de Casado; “el trio de Colón”, per unificar el missatge de les dues dretes presents i de la tercera absent, Vox, de la qual va alertar del perill que representa; i la definició de la seu del PP al carrer de Génova com “el gran basar de la corrupció”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les intervencions de Casado van ser una contínua reivindicació dels governs del seu partit i la seva contraposició a la “catàstrofe” socialista en tots els àmbits. Albert Rivera, que va començar amb gran agressivitat, va semblar només per un moment voler recuperar el seu antic paper de frontissa perquè, en contra del previst, va criticar també el PP (les pujades d’impostos de Cristóbal Montoro i la presó de Rodrigo Rato, per exemple). Però les seves invectives més greus les va llançar contra Sánchez a propòsit de Catalunya i dels suposats indults als independentistes, que Casado i Rivera van donar per segurs. I tot i que Rivera no va aconseguir que Casado acceptés explícitament un Govern de coalició constitucionalista, una de les conclusions clares del debat és la disposició absoluta de les dues forces a col·laborar contra Sánchez com a únic objectiu.

 
Pablo Iglesias, l’’enterrador del règim del 78’, va ser, curiosament, qui més va exhibir i va citar la Constitució i potser, juntament amb Sánchez, el més moderat dels quatre. Va implorar que Sánchez negués un eventual pacte amb Ciutadans, sense aconseguir-ho, i es va oferir per governar quatre anys demanant a la gent que no el votin mai més si no compleix les seves promeses. Un repte davant de tantes mentides, que sí que van acudir al debat.