Sant Jordi, el dia en què els carrers són de tots

Les ciutats catalanes viuran avui aquell dia en què, cada any, mostrem la millor cara de nosaltres mateixos. Ocupats per lectors i amants dels llibres i la lectura. Una jornada en què les diverses reivindicacions s’expressen sense censures i amb respecte a l’altre i en què els carrers són, no d’uns o d’altres, sinó de tots. Que aquest ambient es mantingui aquest 23 d’abril preelectoral seria el principal èxit de Sant Jordi, més enllà de la hipotètica recaptació de les llibreries o quins siguin els integrants del podi dels més venuts.

El que no vol dir que aquest baló d’oxigen per a un sector clau per a la supervivència de la diversitat cultural no sigui un element clau en aquesta jornada. La lenta recuperació de les xifres de vendes, tot i que concentrades cada vegada més en moments com Nadal i Sant Jordi, no treu que l’hàbit de la lectura s’enfronti a serioses amenaces.  És cert que hi ha molts signes positius. El pes de la literatura infantil, el ressorgir de l’escriptura en la comunicació mòbil, la presència en la literatura de debats com el del feminisme o, en el cas particular de la llengua catalana, el seu creixement malgrat les visions més catastrofistes. Però també és cert que el paper central del llibre com a vehicle de lleure i debat cultural està qüestionat per l’oferta audiovisual ‘online’ com a forma de lleure i per les diferents maneres de difondre opinions a les xarxes, davant de les quals es continua demostrant la vigència, i necessitat, d’un mitjà que permeti vehicular les idees de forma matisada, racional i contrastada.