Dues mirades

¿Catarsi?

Això de Coripe, la individualització del mal en una persona, va més enllà de la paròdia de les Falles

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47845090 puigdemont coripe190421185118

zentauroepp47845090 puigdemont coripe190421185118

Fa dos anys, a les Falles de València, van cremar dos ninots que representaven en Carles Puigdemont. Aquest any, n’han cremat un altre. I també han cremat, al llarg dels anys, reis i papes i polítics i artistes i futbolistes i gent de tota mena. És una broma, una paròdia, una mena de purificació (el foc hi contribueix) que allibera el poble de les emocions primàries. En podríem dir una catarsi, que és un mètode antiquíssim per foragitar els mals esperits a través d’una representació pública dels fantasmes que enterboleixen l’ànima.

Notícies relacionades

Això de Coripe, però, va un pas més enllà. Això de Coripe, però, va un pas més enllà.La individualització del mal en una persona (que és el que defensa l’alcalde) travessa la frontera teòrica de la catarsi i converteix el suposat alliberament (que sempre ha de ser distant, vist des de la llunyania) en concreció i pràctica explícita, barroera i bestial del mal que intenta foragitar. ¿Per què? Perquè tots participen amb entusiasme festiu en l’afusellament, grans i petits, i perquè l’odi presideix els actes, més enllà de la sàtira amable que es vol vendre i que resulta que és un patrimoni nacional.

És certament molt trist que un acte tan execrable mereixi reconeixement institucional i que sigui la mateixa institució qui carrega les armes de la rancúnia. I, al fil de les paraules de l’alcalde, ¿quin mal representa Puigdemont? ¿Què mereix tant odi? ¿Una acció política i pacífica? ¿De debò estan cremant i afusellant això?