fcasals31714702 nazi170217164731
De tren en tren. Agafat a un maletí en el qual ha dipositat tots els diners que ha aconseguit salvar. Otto Sibermann és un empresari jueu que la nit dels vidres trencats (1938) va iniciar una fugida per la geografia alemanya. No pot tornar a casa, no troba refugi segur, els seus amics jueus han sigut detinguts o també fugen. Els seus compatriotes no jueus, inclòs el seu cunyat, li donen l’esquena, li fan xantatge, el traeixen. Són els dies en què l’odi va creixent sota la pell, avantsala de tot el que vindria després. El personatge d’‘El pasajero’ (Sexto Piso, 2019) va ser creat per Ulrich Alexander Boschwitz, un jove jueu que també havia emprès la fugida. Escrit durant quatre setmanes de 1938, el seu autor hi va abocar la seva pròpia ansietat, por i desesperança.
No obstant, el passatge més revelador de la novel·la no és el relat de cap penalitat patida per l’Otto. “Bé, vostè em compromet”, respon nerviós el protagonista a un home gran conegut que pretén afegir-se a la seva fugida. L’home també és jueu, però a diferència de l’empresari, els seus trets són inequívocament semites. Horroritzat davant la seva pròpia reacció, contemplant aquell home que s’allunya després que ell li hagi negat l’ajuda, reconeix que acaba de perdre el seu dret a la indignació moral. Mira al seu voltant, aquestes cares que destil·len odi cap als jueus i es pregunta: “¿Què em separa de vosaltres? Ens assemblem d’una manera aterridora”. Sí, tots ens assemblem.
