Anar al contingut

La lluita per la igualtat en intel·ligència artificial

La freqüència adequada

La freqüència adequada

Liliana Arroyo

Després de les crítiques contra el biaix de gènere dels assistents de veu, les empreses ofereixen l'opció masculina

És molt probable que hàgiu utilitzat un assistent de veu alguna vegada, tot i que sigui per joguinejar. El més habitual és fer-ho amb el mòbil, tot i que cada vegada hi ha més altaveus intel·ligents. El que segur us haureu trobat és un ‘software’ amb nom i veu de dona. Des que van començar a aparèixer les Siris, les Cortanes i les Alexes hi ha hagut molt xivarri per com hem portat l’estereotip més clàssic de ‘secretària’ a les manifestacions més capdavanteres de la intel·ligència artificial.

Les empreses van reaccionar i en poc temps van oferir l’alternativa masculina. Va ser molt sonat el cas de Samsung el 2017, per utilitzar adjectius desafortunats en la descripció: van qualificar la veu d’home com una opció assertiva i confiada mentre que la de dona era animada i alegre. Sempre em meravella com la innovació tecnològica ens ofereix el reflex clar del punt de vista de qui la dissenya.

La funció d’assistent de veu es concep clarament des de la relació ordenar-obeir. Diverses investigacions de màrqueting han corroborat que quan sentim una veu masculina ens preparem per rebre ordres, mentre que ens és molt més fàcil manar una veu femenina. Però no ens confonguem: si bé aquests són els resultats, hi ha més raons socials i culturals que biològiques rere aquest comportament. És a dir, no és natural ni instintiva aquesta percepció de correspondència entre ordres i to viril, sinó una herència de molts anys de construcció de gènere persistent entre poder i dominació. No m’estranyaria que en societats matriarcals això fos diferent, on l’experiència heretada sobre veu i jerarquia pren una altra forma.

La veritable conquesta contra els estereotips només ocorrerà quan les empreses canviïn eficiència per inclusió

És difícil destapar els prejudicis: els analistes d’economia de la conducta també troben que les veus femenines generen més acceptació i més confiança (també les tenim associades a l’ideal de mare que ens cuida i procura que estiguem bé). Ideal perquè els parlem sense objeccions. També s’entenen millor, probablement perquè la freqüència femenina sol ser més aguda, i els greus en la masculina resten claredat. En definitiva, si l’objectiu és aconseguir que cada vegada l’utilitzi més gent, sembla que la resposta correcta és utilitzar l’opció que crea menys friccions. Sempre que només t’interessi vendre.

Fa poc algú em va preguntar que on era el problema si la tecnologia s’ajustava a les expectatives i donava a la gent el que volia. Vaig respondre que des del punt de vista estrictament econòmic, potser no hi havia cap problema. És clar que pensar en les vendes avui sense tenir en compte els riscos reputacionals o la responsabilitat vinculada al desenvolupament tecnològic de demà és anar cinc anys tard almenys. Només s’ha de veure que després del debat que es va obrir sobre el biaix de veus, les grans empreses ofereixen l’opció masculina. Google Assistant va prendre bona nota i ofereix diverses alternatives identificades per colors aleatoris, justament escapant del gènere.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

I la història continua. Perquè la innovació que només aspira a vendre més i millor entén que el més eficient és reproduir el que existeix, continuar alimentant-lo sense plantejar-se si socialment necessitem una altra cosa. Ben diferent és forjar nous horitzons: ¿per què necessitem assignar gènere als assistents de veu? ¿Què passaria si li posem el nostre propi timbre? ¿O simplement un so vinculat a una altra espècie?

De moment tenim l’exemple de Q, un experiment danès per dissenyar una veu neutra, és a dir, inclassificable en femenina o masculina. Després de contrastar-lo amb més de 4.500 participants de diferents països europeus, van donar amb la freqüència exacta: 153 Hz Val la pena jugar a classificar-la (es pot sentir a la seva web). Fent-ho em vaig adonar que el cervell persistia buscant pistes en un sentit o un altre. L’han batejat com “la veu sense gènere” i el van presentar al festival SXSW fa unes setmanes. És el fruit d’una col·laboració de diverses organitzacions sensibilitzades en temes de diversitat de gènere. Encara no és una alternativa comercial, però han llançat una campanya reclamant que les GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon) incloguin l’opció al seu catàleg.

Podem guanyar la partida de la veu ara per ara, però la veritable conquesta està en aconseguir que la caça del biaix sigui a totes les fases del procés. I això només passarà quan els equips tècnics canviïn eficiència per inclusió. Quan incorporin veus noves i més diverses, com si fos una orquestra. I tant de bo iniciatives com Q puguin donar el to d’entrada.