Algunes mentides sobre l'eutanàsia

Hauria sigut molt més efectiu, des del punt de vista periodístic, escriure aquest article perquè es publiqués la mateixa setmana en què Ángel va ajudar a suïcidar-se la seva dona, María José. S’hauria viralitzat, sens dubte, però no s’hauria llegit amb deteniment, i s’hauria perdut en el remolí sensacionalista que va moure el cas. I jo no ho volia.

El que Ángel va fer no es diu eutanàsia. Tampoc el que va fer Ramona Maneiro, la companya de Ramón Sampedro. Es diu suïcidi assistit. En els dos casos, Ramón i María José, dues persones que desitjaven morir, van tenir l’opció de no fer-ho. Se’ls va donar un got amb un compost letal, i una palleta. Tots dos tenien l’opció de xarrupar i empassar, o de no fer-ho.

L’eutanàsia és un tema diferent. En aquest cas, algú –que no és la persona que morirà– administra una injecció letal. O atura un respirador.

Als EUA l’eutanàsia és il·legal, però el suïcidi assistit és legal a Oregon, Washington, Vermont, Califòrnia, Nou Mèxic i Montana. I això per una raó molt menys humanitària que la que creieu. Als EUA, com sabeu, no hi ha Seguretat Social. Un pacient amb càncer que no tingui una bona assegurança mèdica es pot trobar que li espera un horrible calvari que es pot allargar durant anys, i que no rebrà cures pal·liatives ni mediació perquè no té assegurança.

En aquests casos, el metge li recepta una barreja de 9 grams de secobarbital en càpsules o de 10 grams de pentobarbital líquid. Si heu vist l’excel·lent pel·lícula 'Paddleton', veureu que es recepta juntament amb un medicament per calmar l’ansietat i un suc dolç perquè el fàrmac és amarg. El metge us dona la recepta, vosaltres compreu el compost a la farmàcia i us suïcideu. Tot així d’asèptic.

El problema és: ¿i si a algú li recepten la dosi letal, però arriba a casa i no la utilitza? Bé perquè mori abans, bé perquè decideixi no fer-ho. La droga es queda allà, al calaix. I qualsevol la pot utilitzar, per assassinar algú o per suïcidar-se ell mateix. Per no parlar d’on s’estableix la línia divisòria per decidir quin pacient pot rebre la dosi i quin no.

Ja hi ha pacients amb un depressió important que es presenten al metge requerint un suïcidi assistit i argumenten que el seu dolor és tan horrible com el que podria tenir un malalt de càncer. I probablement per a ells ho és. El sofriment psíquic pot ser tan insuportable com el dolor físic, així que un depressiu crònic argumentaria: ¿per què ajuden a suïcidar-se una dona amb esclerosi múltiple i no a mi, que pateixo tant com ella?

Així les coses, el més lògic seria legalitzar l’eutanàsia, sobretot amb un 84% de la població a favor. Tant la religió catòlica com la musulmana desaproven l’eutanàsia, el divorci, els mètodes anticonceptius, l’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Però el dret a morir, a casar-se o a divorciar-se no exigeix a ningú l’obligació d’exercir-lo. Si les vostres idees religioses us impedeixen contemplar l’eutanàsia, no la reclameu per a vosaltres, o no l’administreu si sou personal sanitari, però no ens imposeu les vostres idees als altres.

Com que això és obvi, ara venen el PP i Vox amb formes de coacció més subtils. Ens diuen que si legalitzem l’eutanàsia, acabaríem assassinant persones grans que no ho desitgessin, els familiars dels quals percebessin com a inútils. Així que ens fan creure que hi ha metges còmplices d’homicidi, irresponsables o botxins. Però l’experiència dels països que han regulat l’eutanàsia prova que els mecanismes de control funcionen:

desenes de milers de persones han mort voluntàriament amb una eutanàsia a Bèlgica, els Països Baixos i el Canadà, o amb el suïcidi assistit a Suïssa i en cinc estats dels EUA, sense que hi hagi hagut un sol cas d’homicidi. Ni un.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

No obstant, està provat que el 4% dels condemnats a mort a Amèrica del Nord van morir sent innocents. (I són els casos en què se n’ha provat la innocència a posteriori, es calcula que n’hi ha molts més.) Així que ¿com s’entén que als EUA hi hagi pena de mort, però no eutanàsia? No s’entén. Evidentment, vosaltres, com jo, probablement sou dels que desitjaríeu que si –Deesa no ho vulgui– demà us diagnostiquessin una malaltia incurable i dolorosa, algú us ajudés a morir.

No s’ha de confondre l’eutanàsia amb el suïcidi, però molt menys amb l’homicidi. Seria com confondre una trobada sexual desitjada amb una violació. O un regal amb un robatori.