IDEES
Què passa amb els clàssics
lacura
¿I si obliden el passat? En aquestes columnes sempre m’he mostrat a favor de les plataformes d’'streaming', optimista amb el present i el futur del cine, preocupada pels canvis d’hàbit de l’espectador i contrària a les actituds conservadores sobre com fer, veure i programar cine. Com tots, dubto: ¿Disminuirà la qualitat dels originals d’algunes plataformes davant de la seva obsessió per acumular títols? ¿Es complirà la fantasia que alguns dels meus directors favorits puguin rodar en aquest context les pel·lícules que no van poder aixecar 'a l’antiga'? ¿Desapareixerà el que més m’interessa, aquesta franja que queda entre les pel·lícules reclam (de directors consagrats) i els productes mediocres per fer fons? ¿Arrasaran amb tot “les guerres de l’’streaming’”?
En el dia d’avui la cosa no està per tirar coets, és obvi que a algunes plataformes el passat els preocupa poc
De vegades el meu optimisme es trenca, però de cop passa una cosa que ho repara: aquesta setmana, que aparegués a Netflix 'La cura del bienestar' (2016). No obstant, malgrat afrontar els canvis en positiu, hi ha una cosa que em preocupa. És l’escàs o gairebé nul catàleg de clàssics en algunes plataformes. Què dic clàssics: trobar pel·lícules, sense exagerar, d’abans dels 90 és complicat. Hi ha excepcions com Filmin. El llançament imminent d’altres plataformes (com les de Warner i Disney) podria canviar les coses. I tant de bo aquesta fantasia anomenada The Criterion Channel arribés aquí algun dia. Però en el dia d’avui la cosa no està per tirar coets, i és obvi que a algunes plataformes el passat els preocupa poc.
A mi em preocupa. I em preocupa malgrat jugar amb avantatge perquè, per edat, segueixo aferrada al material i busco en suport físic les pel·lícules que no trobo en línia. Em preocupen diverses coses. Una, que l’'streaming' freni les edicions físiques i sigui impossible localitzar alguns clàssics (o que es perdin en els llimbs). Una altra, que, acostumats al fàcil accés a les pel·lícules, ens rendim aviat al buscar alguna cosa i no trobar-la. I, la més important, que es negui a una generació d’espectadors per a la qual el Blu-ray és prehistòria la possibilitat d’accedir a un passat cinematogràfic (moltes vegades) imprescindible per entendre el present.
