Cartes i diaris

En la pausa de la Setmana Santa, dono per benvingudes les hores destinades a la lectura. Primer i principal, perquè no s’ha de batallar per tenir-ne. Acostumat, com estic, a actuar com un delinqüent, robant-li temps al temps, al son i al menjar, fins i tot, en algunes ocasions, per poder arribar al final del llibre, és ara, suspesos els dies entre dos diumenges, el de Rams i el de Pasqua, quan, relaxat el cos i la ment disposada, m’entrego alplaer de llegir, lliure de culpa.

He devorat dos llibres de dilluns a divendres. N’espero començar, demà, un tercer, que donarà de si fins al pròxim dilluns. I com que dimarts ésSant Jordi, els recomano els dos que ja he llegit per si algú vol afegir-los a la seva llista de la compra.

El primer és, més que un llibre, un esdeveniment: ‘Epistolari’, de Margarita Xirgu, inclou les cartes escrites per l’actriu –tot un símbol en l’imaginari teatral d’aquest país– des del 6 de maig de 1909 a Barcelona fins al 3 d’abril de 1969 a Punta Ballena, l’Uruguai, 22 dies abans de la seva mort (de la qual aquest mes, per cert, es compleixen 50 anys). La cuidada i meticulosa edició de Manuel Aznar i Francesc Foguet és un regal sense preu per als qui s’interessin per l’actriu, tant per raons escèniques com polítiques. Imprescindible, m’afanyo a dir, per als professionals del teatre.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El segon és un d’aquells llibres que semblen escrits per a tu, com a únic destinatari. Un llibre que et parla en veu baixa, a l’oïda, per ser llegit de nit, amb calma, sabent que al tancar-lo seguirà al teu costat a la tauleta, impacients –el llibre i tu– pel retrobament de la nit següent. ‘Una cierta edad’, de Marcos Ordóñez, que comparteix generosament amb el lector els seus diaris del 2011 al 2016, és pura veritat, pur enginy, pur estil, pura literatura. Un llibre en el qual un voldria anar “desllegint” dia a dia el que ja ha llegit per estirar així la lectura i que no s’acabés mai.

Més que llibres, dues vides, dos companys, dos còmplices, dos amics.