Prioritats de la inversió en investigació
Forat negre
En investigació, solem apostar pel més urgent, però també s'ha de deixar via lliure per entendre el món
negro
La notícia científica de les últimes setmanes és la publicació de la primera imatge d’un forat negre. Ha estat una fita tècnica extraordinària. És l’experiment científic que més dades ha hagut de recol·lectar i tractar. Finalment ens deixa una imatge que confirma les actuals teories de la Física. Podem entendre que, encara que sigui un objecte llunyà i sense relació directa amb les nostres vides, els que ho han aconseguit hagin volgut presentar-lo com un resultat històric.
L’experiment ha estat dut a terme com una col·laboració entre radiotelescopis situat als Estats Units (Arizona i Hawaii), Xile, Mèxic la Antàrtida i Espanya a l’estació del Pico Veleta a Granada. Treballant de forma coordinada han pogut funcionar com un telescopi tan gran com la Terra. Aquest tipus d’experiment ha implicat establir protocols de coordinació de gran complexitat i de sincronització per dur-lo a terme en moments favorables. Es van fixar en un forat negre que havia estat detectat en el centre de la galàxia Messier 87 que es troba a 55 milions d’anys llum, i que tindria una massa de 6500 milions de cops la massa del Sol. Es tracta d’un objecte enorme i relativament proper. Ha necessitat el treball de gairebé 300 científics d’arreu del món que han hagut de reunir i tractar una de les més grans masses de dades mai recollides en un experiment.
Els resultats obtinguts, convertits en forma d’imatge, són compatibles amb les teories actuals de la física, la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica, que s’estaven construint ara fa cent anys. És una demostració potent de que les nostres teories sobre la matèria i sobre l’evolució de l’univers són correctes. Per als físics això pot ser d’una banda positiu perquè confirma la solidesa de les idees sobre les que està muntada la ciència, encara que alguns els agradaria obtenir dades que necessitessin la formulació de noves teories. No fa gaire en una altre fita semblant, la detecció de les ones gravitatòries, arribaven a la mateixa conclusió, i ens obria una nova finestra a explorar la dinàmica de l’univers.
El que ens podem plantejar és si tot aquest esforç i les despeses associades tenen sentit. Per respondre positivament tenim dos tipus d’arguments. Un d’ells és que conèixer de què està fet l’univers i com funciona és un dels objectius de la recerca filosòfica i científica des de que en tenim alguna prova. Des d’aquest punt de vista val sempre la pena fer experiments per comprovar si les nostres teories actuals són vàlides. En segon lloc aquests experiments porten les nostres tecnologies d’observació i de tractament de dades al seu límit. Els desenvolupaments tecnològics a que donen lloc tenen sovint conseqüències industrials d’interès. És una constant en el món dels materials, de les comunicacions o de la computació.
Un altre tema és com decidim les prioritats en la recerca. Els mateixos que han dut a terme aquests experiments estan acostumats a competir per temps en els telescopis o per finançament en els fons de recerca. Els criteris per atribuir-los acostumen a ser l’interès de la recerca ella mateixa o les possibilitats de resoldre algun problema tecnològic o social. En la mateixa Física fonamental tenim preguntes sobre la matèria o l’energia fosca de l’univers a les que no acabem de trobar resposta o sobre els components de la matèria i les seves interaccions que poden necessitar molta més feina. Les inversions que requereixen aquests experiments són grans i és comprensible que quan s'arriba a una fita significativa com l’actual, els que hi ha treballat vulguin explicar-ho a la gent que en darrer terme paga per tota aquesta feina, encara que es tracti d’un tema que difícilment servirà per gaire en la vida de les persones. I podem pensar que hi ha altres temes en els que la recerca pot tenir un impacte més directe en el benestar de la gent.
Es tracta per tant de prendre decisions sobre on posem el nostre esforç o els nostres recursos amb les que ens trobem tan sovint. Apostem ja sigui per allò que pensem que ens donarà un benefici immediat o bé per allò que ens dona satisfacció a llarg termini. Segons les circumstàncies ben sovint apostem per allò que pensem que és més urgent. Però l’experiència ens demostra que això no és tot. No estem del tot satisfets si no deixem via lliure també a tractar de respondre a les preguntes bàsiques que ens permeten entendre el món en què vivim. I aquestes respostes a cops les hem d’anar a buscar en un forat negre que està a milions d’anys llum.
