Anar al contingut

Editorial

Restriccions a la tasca d'Open Arms

Ni les lleis del mar ni l'obligació universal d'assistir qui està en perill recolza la limitació al rescat de migrants imposada al barco

Restriccions a la tasca d'Open Arms

VICENS FORNER

Resulta sorprenent que la Capitania Marítima de Barcelona, dependent del Ministeri de Foment, autoritzi el barco 'Open Arms' a salpar per portar 20 tones de material d’ajuda als migrants que es troben a les illes de Samos i Lesbos i que, alhora, prohibeixi a l’embarcació realitzar operacions de rescat d’immigrants al Mediterrani central –el braç de mar entre Líbia, Malta i Itàlia– excepte en el cas de situacions “de caràcter espontani o ocasional”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ni les lleis del mar, de caràcter internacional, ni l’obligació genèrica i universal d’assistir qui es troba en perill recolza aquesta limitació més de tres mesos després de mantenir el barco atracat en un moll de Barcelona, immobilitzada la nau amb foscos pretextos sobre l’incompliment de convenis internacionals en missions de salvament realitzades anteriorment en embarcacions d’immigrants a la deriva. No té justificació moral possible que l’Administració defugi el fet que amb massa freqüència el mar es converteix en fossa comuna, destinació final dels que fugen de la guerra, de la gana i de la falta d’expectatives de futur. Resulta, així mateix, penós deduir que, amb condicions, l’'Open Arms' pot llevar àncores ara, en plena campanya electoral, perquè res hi ha menys defensable en els mítings i en els debats, amb la decència i el compromís ètic per bandera, que imposar restriccions des del primer món a la protecció dels més vulnerables.