Editorial

Assalt de la dreta a la igualtat

Al rebuf de Vox, la dreta tradicional abraça postulats contra el feminisme que amenacen avenços socials

2
Es llegeix en minuts
jregue47772741 pla mig de la cap de llista del ppc  cayetana  lvarez de tol190417201329

jregue47772741 pla mig de la cap de llista del ppc cayetana lvarez de tol190417201329 / Gerard Artigas

Sens dubte, el moment estel·lar de l’últim debat electoral el va protagonitzar la número u de la llista del Partit Popular per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, quan, amb referència al consentiment  en les relacions sexuals entre homes i dones, va preguntar: “¿Un silenci és un no? ¿De veritat vostès van dient sí, sí, sí fins al final?” El seu plantejament va ser criticat en el mateix debat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero; la número dos d’Unides Podem, Irene Montero, i el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, i ràpidament es va convertir en polèmica en les xarxes socials. Álvarez de Toledo  va matisar després la seva afirmació, en el sentit que no parlava de violència de gènere o agressions sexuals sinó sobre si és possible o no legislar en base del denominat consentiment positiu, que es basa que tot el que no sigui un sí exprés és un no.

És cert que és molt complicat legislar les relacions íntimes, però també ho és que el consentiment –o, més aviat, l’absència de negativa expressa– és motiu de controvertides sentències judicials en casos d’agressions sexuals. Que un no és no està fora de dubte. Com sosté el feminisme, en ocasions un sí pot convertir-se en un no una vegada iniciada la relació sexual, i en casos d’agressions sexuals la intimidació que pateix la víctima fa que es refugiï en el silenci i que no verbalitzi la seva negativa. En aquests casos, hi ha consens a considerar escandaloses les sentències que consideren aquest silenci com un sí o com un atenuant per a l’agressor.

La frase d’Álvarez de Toledo no és innocent i no busca plantejar un debat sobre els límits del legislador. Forma part de l’estratègia de la dreta menyscabar alguns preceptes de la igualtat de gènere. En diferents graus, Vox, Ciutadans i el PP coincideixen a atacar al feminisme i a presentar-lo com una ideologia agressiva contra l’home. Res més lluny de la realitat: el feminisme busca la igualtat de drets entre homes i dones. Aquest és un dels assumptes capitals d’aquesta campanya, com es va veure en les exigències que va plantejar Vox a Andalusia referent a la llei contra la violència de gènere. Hi ha drets civils i polítiques d’igualtat que la dreta tradicional acomplexada per la irrupció de Vox està disposada a sacrificar per recuperar el poder. Sota les banderes, aquestes eleccions són una dura batalla ideològica entre esquerra i dreta.