Editorial

Els ciclistes d'elit prefereixen Andorra

Que un esportista traslladi la seva residència per pagar menys impostos és legítim, però reflecteix una escassa solidaritat fiscal

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44361523 france s julian alaphilippe celebrates as he crosses the fin180717194318

zentauroepp44361523 france s julian alaphilippe celebrates as he crosses the fin180717194318 / PHILIPPE LOPEZ

Andorra va sortir de la llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea el 2017 i, des de finals de l’any passat, tampoc està a la llista grisa. Això significa que els socis europeus no només ja no consideren aquest Estat un règim fiscalment opac, sinó tampoc un règim fiscal perniciós per a la resta de països. No obstant, seria naïf ignorar els avantatges fiscals que continua oferint el petit país del Pirineu, especialment a les grans fortunes. És el cas de l’elit del ciclisme mundial, que en els últims temps s’està decantant per traslladar la seva vivenda a Andorra (superant així per primera vegada Mònaco com a país de residència de ciclistes professionals).

Actualment viuen al Principat un total de 51 corredors professionals de 14 països, entre ells Julian Alaphilippe, Egan Bernal, Adam Yates o Dan Martin. Catorze d’aquests ciclistes tenen nacionalitat espanyola. Andorra defensa que el seu atractiu no és només fiscal, sinó també els seus 21 ports de muntanya en bones condicions per entrenar. Un argument que flaqueja quan s’observa que altres països amb una geografia similar no han aconseguit atraure tants astres del ciclisme. Altres esportistes d’elit també han fixat la seva residència a Andorra o en altres països per pagar menys impostos. És una decisió legítima, però tenint en compte el component patriòtic que freqüentment acompanya a l’esport, reflecteix una escassa solidaritat fiscal amb els països amb les banderes de la qual se n’emboliquen alguns a l’arribar al podi.