Anar al contingut

Dues mirades

I de la poesia

I de la poesia

Josep Maria Fonalleras

La poesia s'amaga en la ciència, com saben molt bé els poetes i els científics

¿Ja s’han fet totes les bromes possibles sobre la fotografia del forat negre? Encara en deu quedar alguna, perquè, en el fons, més enllà de les comparacions gracioses, indefensos davant l’enormitat, aquesta concentració descomunal de massa en un volum tan reduït i amb una força de la gravetat tan poderosa, incommensurable, ens atreu d’una manera enigmàtica. Per als llecs, la sola contemplació del fenomen, més enllà de la capacitat per entendre’l, ens informa que hi ha una realitat obscura on es congrien totes les forces de la física, on potser es resoldrà, un dia o altre, la combinació de la gravetat, la mecànica quàntica i la termodinàmica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En tot cas, la poesia s’amaga en la ciència, com saben molt bé els poetes i els científics, i la ciència esdevé, a aquestes alçades, poètica. El forat negre, per definició, no pot ser observat, però ara tenim una foto, que no és sinó una reconstrucció: fidel, però ideal. Algú ha dit que és com veure, a ull nu, des de la Lluna, una pilota de tennis en un camp de terra batuda. Fantàstic. Feia temps que no em topava amb una imatge tan suggerent. I després hi ha "l’horitzó dels esdeveniments", el límit exterior del forat negre, la frontera a partir del qual ni tan sols la llum se’n pot escapar. ¿Quina metàfora és superior a aquesta? Com ha dit el comissari europeu de Recerca, "hi haurà un abans i un després d’aquesta foto en la història de la ciència". I de la poesia.

Temes: Astronomia