Anar al contingut

Dues mirades

Mel i llimona

JULIEN WARNAND

Mel i llimona

Emma Riverola

Sense descartar la pulsió suïcida d'alguns líders independentistes, l'exhibicionisme de la rebel·lia que destil·len sembla que és el seu particular caramel de mel i llimona, un bàlsam per calmar el dolor per una república ennuegada

A Waterloo continua la llegenda de l’indomable. Per a Puigdemont i els seus acòlits, entre els quals hi ha el president Torra, la república catalana és una realitat. Només està adormida, esperant el petó que la desperti. El conte desbarata la defensa dels presos, també els desautoritzen les exigències de l’expresident per recolzar un Govern de Sánchez. Són tan fluctuants els requeriments de JxCat que resulta impossible predir per què serviran els vots que recullin. També als d’ERC els costa caminar per la temperància. És xocant que acusin el PSOE de ser la “crossa” de l’extrema dreta quan van ser ells els que no van aprovar els Pressupostos més socials de la dècada i van obrir la porta a la possibilitat d’un tomb electoral. Sobre el paper, no està clar que votar JxCat o ERC serveixi per evitar la triple dreta. ¿Una mostra més de la propensió del procés a l’autodestrucció?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Sense descartar la pulsió suïcida d’alguns líders independentistes, l’exhibicionisme de la rebel·lia que destil·len sembla que és el seu particular caramel de mel i llimona. Un bàlsam per calmar el dolor per una república ennuegada. Potser els seus propis votants ho reclamin, una farsa col·lectiva per no sentir-se estafats. Comprensible en el terreny emocional, però nefast per a la democràcia. Hi haurà centenars de milers de vots que no se sap si serviran per formar un Govern d’esquerres o per als que es delecten amb un 155 etern.