Anar al contingut

Anàlisi

GRAF9697. DOS HERMANAS (SEVILLA), 11/04/2019.- El presidente del Gobierno y secretario general del PSOE, Pedro Sánchez, junto a la líder de los socialistas andaluces, Susana Díaz (2i), ante el cartel electoral en el acto de inicio de campaña de cara a las elecciones generales, esta noche en la localidad sevillana de Dos Hermanas. EFE/Julio Muñoz

Julio Muñoz (EFE)

Campanya llarga, debat pobre

Joaquim Coll

És censurable que Sánchez hagi refusat el debat a quatre (sense Vox) que li proposava RTVE

Aquesta és la campanya electoral més llarga de la democràcia perquè en gran mesura va començar quan Pedro Sánchez va presentar la moció de censura contra Mariano Rajoy el juny de l’any passat. Després de tirar-la endavant de forma miraculosa, gràcies entre altres al suport del PNB i a l’encara més sorprenent dels independentistes, l’objectiu del líder socialista va ser governar com més temps possible. Però ni PP ni Cs estaven per la feina de permetre-l’hi i, després de l’inesperat tomb a Andalusia, van passar a exigir-li eleccions amb el megàfon a la mà. La crisi del relator el febrer, amb la sospita que el Govern espanyol havia acceptat la figura del mediador que reclamava el Govern de Quim Torra, va obligar el líder socialista a tallar en sec amb ERC i PDECat. Aclarir qualsevol ambigüitat en aquest terreny era fonamental per escapar a l’acusació de venedor de pàtries i poder posar de relleu l’agenda social de l’Executiu. Malgrat la cantarella pesada de la dreta, el PSOE ha esquivat aquest perill i es dirigeix cap a una victòria bastant segura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La millor prova d’això és que Sánchez no vulgui arriscar-se a un cara a cara televisiu amb Pablo Casado i participi en un únic debat a cinc a La Sexta i Antena 3 amb la presència de l’ultradretà Santiago Abascal. És censurable que hagi refusat el debat a quatre (sense Vox) que li proposava RTVE, el canal públic, demostrant escassa coherència amb el que predicava quan era a l’oposició. Per desgràcia, gens diferent del que farien els altres. En qualsevol cas, la seva estratègia passa per menystenir el líder del PP com a alternativa, plantejant les eleccions com un dilema entre un projecte inclusiu de progrés o un tripartit de dretes salvatges sense un líder clar.

L’opció de Sánchez és lògica i sembla encertada excepte que es presentin dues variables. Primera, una abstenció més gran de la prevista a les enquestes pel cansament d’una campanya tan llarga al costat del factor “vacances” de la Setmana Santa. Segona, que el transvasament entre antics votants d’esquerra cap a Vox sigui una mica més que testimonial. Altrament, el mal que infligeixi aquest cinquè partit recaurà sobre el PP i en menor mesura Cs, els líders del qual tindran molt difícil gestionar el dia després, sobre tot Rivera atrinxerat en el seu particular i absurd ‘no és no’ al PSOE.

Tant el CIS com moltes altres enquestes donen un xifra d’indecisos molt alta entre el votant de dretes, la qual cosa desorienta molt PP i Cs, que no saben si han de començar a esbudellar-se entre ells o seguir amb el seu atac admonitori contra Sánchez, que més aviat el reforça. La campanya s’està fent molt llarga en desqualificacions, crispació i promeses fantasmes. En canvi, el que falta són debats a fons sobre els temes essencials, començant sobre com ens dotem d’una nova fiscalitat que no només recapti molt més, sinó que sigui de veritat justa i progressiva, sense la qual totes les promeses d’igualtat i millora dels serveis públics s’esvaeixen en l’aire. L’aturada econòmica arribarà i la pròxima crisi ens agafarà sense poder endeutar-nos més.