La maldat

Brutalitat en una residència

Quan vaig veure les humiliacions a què aquelles dones eren sotmeses, vaig sentir una ràbia immensa i vaig pensar que qualsevol podria ser la nostra mare

1
Es llegeix en minuts
residencia-los-nogales

residencia-los-nogales

Pretenia escriure una columna suposadament divertida, i no obstant es va barrejar amb el meu propòsit una notícia tan atroç i tan depriment que no he pogut fer cap altra cosa que aparcar els meus plans per parlar d’uns tals Mónica M. P., Bryan Israel N. C. i María Josefa T. L, tres monstres que algun dia van ser persones i que ara, com a cuidadors del mòdul d’avis i àvies amb Alzheimer i Parkinson de la Residència Los Nogales de Madrid, s’han reencarnat en dimonis.

Segurament la majoria dels lectors hauran sentit parlar o hauran vist les imatges que han emès els mitjans dels cops, les vexacions, els insults que aquests sàdics infringien a unes pobres àvies internades, amb la connivència de la majoria del personal de la residència. Quan vaig veure les brutals humiliacions a què aquelles dones eren sotmeses, vaig sentir una ràbia immensa i vaig pensar que qualsevol podria ser la nostra mare.

Notícies relacionades

No aconsegueixo imaginar-me quanta maldat poden acumular aquests individus i indivídues i descarregar-la d’una manera tan bestial sobre éssers discapacitats i indefensos. Sentir sanglotar aquelles pobres ancianes em va destrossar el cor i em va fer sentir una gran repugnància cap a l’ésser humà. No és just, perquè l’ésser humà no està representat únicament per gent tan miserable que busca la destrucció de l’altre com un mode de vida, però situacions així, tot i que sigui per un moment, em confonen. Aquests cuidadors, per anomenar-los pel seu ofici, són una escòria irrecuperable. No poden estar en llibertat. No fins que no entenguin el dolor que han causat, no únicament a aquestes dones, sinó als seus familiars que segurament amb tot el dolor del món es van veure obligats a internar-les en un centre. Ingressar una mare en una residència no és gens grat, i si descobreixes que allà ha estat sotmesa a tortures, et pot trencar en mil trossos.

Espero que la justícia els ho faci pagar molt car als responsables directes d’aquestes ignomínies i a tots aquells que, sabent-ho, han mirat cap a una altra banda, permetent, vagi a saber vostè per quant temps, unes salvatjades tan repugnants com aquestes.