Geometria variable
O el PSOE, amb algú, o triple dreta
Combatre la desigualtat sembla pesar més entre els electors que aplicar un altre 155 a Catalunya
undefined47720161 spanish prime minister pedro sanchez winks as he raises his 190411193830 /
Ja estem en campanya. Serà més crispada que d’altres, molt rellevant per al futur, estranya perquè una part coincideix amb les vacances de Setmana Santa i decisiva perquè el 45% dels que volen votar encara no han decidit el seu vot.
La primera dada és que –segons gairebé totes les enquestes– els partits (el PP i Cs) que més es van esgargamellar demanant eleccions poden perdre-les. Però el45% d’indecisosindica que queden moltes incògnites. La primera és si es confirma la victòria clara delPSOE(130 escons) que li donen les últimes enquestes. I, si és així, com aconseguirà la investidura. ¿Amb la mateixa majoria de la moció de censura, incloent-hi elsindependentistes, cosa que no garantiria una gran estabilitat? ¿En tindrà prou amb el recolzament dePodemi elPNBcom diuen alguns sondejos? ¿Hi haurà al final un pacte PSOE-Cs que Rivera diu que “mai de la vida”?
Sigui com sigui el PSOE sembla guanyador, perquè la seva campanya decorregir les desigualtatsagreujades per la crisi –salari mínim, pensions en funció de l’IPC, beneficis socials– sintonitzen més amb l’opinió pública que la dels seus contrincants i perquè en un moment de creixement i reducció del dèficit públic (per sota del 3%) el discurs sona no només bé i just, sinó també possible.
Discurs gairebé únic de les tres dretes
La dreta va començar la seva carrera electoral aAndalusia–potser malament– amb el pacte exprés o tàcit de les tres dretes per fer fora el PSOE com la gran i gairebé única prioritat. La clau és si les tres dretes arribaran als 175 diputats de lamajoria absoluta. Les primeres enquestes van dir que sí i les actuals –gairebé totes– han dit que no. La d’EL PERIÓDICO els dona un màxim de 160 escons i l’últim 'tracking' d’'El Confidencial' els deixa en 151. En els dos casos fracassarien, perquè no podrien trobar un quart soci.
¿A què es deuria aquest fracàs? Amb les seves crítiques a la moderació de Rajoy, el seu pacte a Andalusia i l’anar junts a la plaça de Colón per “salvar Espanya”, Casado va legitimar Vox com a partit solvent. I a partir d’aquí el PP ha hagut de compartir el vot de la dreta no només amb un altre (Cs), com el 2015 i 2016, sinó entre tres. I el mateix nombre de vots dividit entre tres partits dona menys diputats per la llei electoral. Així la circumscripció provincial que sempre afavoria el PP ara beneficia el PSOE. A més, el discurs gairebé únic de les tres dretes –155 per a Catalunya i baixada d’impostos– tenyeix el PP i Cs (una mica menys) de radicalisme i els allunya del centre. A la dreta la vaca grassa (el PP de Casado) es dessagna, més que amb Rajoy, a favor de Cs, que creix, i de Vox, que passa de 0 a més d’una vintena de diputats.
La tercera incògnita és l’independentisme. Si com diuen les enquestes baixa –malgrat el judici del Suprem– del 47% de les autonòmiques del 2017 al 39-40%, quedarà clar que no representa Catalunya. I si, perquè guanya la dreta, o perquè el PSOE suma amb Cs o en té prou amb Podem i el PNB, no és necessari en la nova majoria, haurà demostrat la seva total estultícia al votar contra els Pressupostos de Pedro Sánchez.
