Anar al contingut

Dues mirades

Memòria i desig

Memòria i desig

Josep Maria Fonalleras

Comença la campanya electoral, que promet uns dies amb tons irats i agressius, al límit del que poden resistir les juntures de les articulacions democràtiques

Comença una campanya electoral que no havia acabat mai, que fa mesos i anys que arrosseguem. Aquesta vegada, però, amb novetats prou interessants (i inquietants) per analitzar. Una campanya que, a nivell de tot l’Estat, es presenta com un combat de dues Espanyes que pot acabar amb un front progressista, amb una aliança dretana o amb una estranya coalició, malgrat les promeses, entre el PSOE i Ciutadans. Seran unes eleccions que, a hores d’ara, cada dia més, es plantegen en termes d’altíssima virulència verbal, amb exabruptes molt notables i amb sortides de to que no sembla que s’hagin de calmar. Les amenaces d’una centralització i de la penalització de la diversitat cultural, amb un rearmament ideològic que és a la frontera de la inconstitucionalitat (la defensa d’un 155 permanent, per exemple, és un colossal afront a la Carta Magna, o el rebuig de la immersió lingüística, o el menyspreu tàcit i explícit a una simple "particularitat") són damunt la taula i prometen uns dies amb tons irats i agressius, al límit del que poden resistir les juntures de les articulacions democràtiques.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Comença una campanya electoral amb candidats a la presó i amb voluntats concloents en contra del diàleg i de la resolució política del conflicte català. No seran dies agradables. L’abril és –ho deia Eliot, un poeta– el mes més cruel. Es barreja, aquí, la memòria de l’odi amb el desig de l’entesa civilitzada.