Quedem per al vermut

Diuen que quan t’arribava una invitació de Frank Sinatra a una de les seves festes nocturnes, s’especificava que no t’oblidessis les ulleres de sol. Es donava per fet que la gresca s’acabaria més enllà de l’alba.

Si el 2019 un jove en la trentena, de professió creativa, et cita al migdia per fer un vermut, serà millor que al sarró hi portis una Gilette i escuma, una foto de família (no corris, pare), una muda de recanvi, una estora per fer bivac i tres carretons d’Omeprazol.

El vermut, antic refrigeri amb premsa i barra de pa sota el braç que servia de pròleg al dinar dominical, pot durar més que les 24 Hores de Le Mans. "En la meitat de la vida, amb el camí dret ja perdut", que deia Dant en 'La divina comèdia', davant de la crisi de la mitjana edat, molts barcelonins no es plantegen dieta o exercici, sinó "deixar de sortir".

“El vermut és la solució final. És que jo ja no surto”, em va dir una vegada un conegut amb el cendrer d’aquesta terrassa a vessar de tatxes de cigarro, una constel·lació de vuit estrelles sobre la taula de zinc, a les 23.30 h. "Ja, no surts de nit, perquè no entres. Portes des del migdia fora", vaig voler dir-li.

Avançant l’horari de l’alcohol molts creuen que han descobert la cura de la ressaca, perquè la pateixes durant la tarda, mentre continues bevent. Malgrat practicar-la, aquesta activitat sempre m’ha semblat tan sospitosa com el musulmà durant el Ramadà que, ja que no pot menjar de dia, abaixa les persianes i corre les cortines de casa seva.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Pensava en tot això quan llegia l’hilarant 'Carrer Parlament', de Pol Rodellar. Entre el libel antigentrificació i el text costumista que arrenca rabiós i acaba empàtic, l’autor sap que per prendre’s un vermut aquí s’han de pagar peatges, com ara xarrupar-lo mentre escoltes "hem de donar-li una volta a la proposta d’Enric" o "hauríem de fer la presentació en un lloc ‘underground’, que és el que vol la marca".

I, no obstant, continuem quedant per al vermut, com es queda per a l’arrossegament. Intentant burlar-nos del temps. Enganyant-nos. O subscrivint aquella frase de la novel·la ‘Els marginats’: “Em mentia tota l'estona, però no aconseguia enganyar-me”.