Anar al contingut

Dues mirades

El Tinder de Comín

Natalia Segura

El Tinder de Comín

Emma Riverola

No deixa de ser curiós que la volubilitat ideològica de l'exconseller de Salut sempre el condueixi cap a un càrrec

Els partits són instruments, afirma Toni Comín per justificar la seva traginada carrera política. De partit en partit, de càrrec en càrrec, fins a la casella de l’infortuni. Comín va flirtejar amb ICV abans de passar per la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi, el PSCERC ara, de moment, Junts per Catalunya. Parafrasejant-lo, el seu és una carrera instrumental. Allò del compromís amb el partit, el deure moral amb els votants que van confiar en el seu nom i la coherència amb un mateix, no sembla que formi part del seu joc. No deixa de ser curiós que la seva volubilitat ideològica sempre el condueixi cap a un càrrec. També és destacable que ni la militància (aquesta que es treballa les campanyes i els esforços per desinteressat amor a les seves creences) ni els càrrecs dels diferents partits sabessin mai dels seus dolorosos debats interns, dels seus dubtes, dels seus conflictes ideològics. Les seves conversions, més que de cocció lenta, semblen de Tinder. Aquesta aplicació on lligar és tan fàcil, tan pràctic... tan instrumental.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El problema és que, en aquestes relacions d’aire utilitari, el trànsfuga no deixa de ser un instrument del partit que ve a buscar-lo. Comín és la joguina que Puigdemont ha arrabassat a Junqueras en aquesta llarga, extenuant i estèril (per a Catalunya) batalla pel lideratge independentista. Només queda la seguretat que el joc no s’acaba aquí. Al cap i a la fi, els trànsfugues d’avui són els trànsfugues de demà.