Anar al contingut

Dues mirades

El 'brexit' i jo

BEN STANSALL

El 'brexit' i jo

Josep Maria Fonalleras

Potser el millor resum del que passa al Regne Unit és la nova definició de 'brexiting': "Dir adéu a tothom en una festa i quedar-s'hi com si res"

Intento escriure els articles amb el màxim de cura de què sóc capaç i confesso que, en casos extrems, he estat capaç de llegir-me llibres voluminosos de filosofia per acabar confegint un text com aquest, que no arriba als 2.000 caràcters. No és una deformació professional, sinó la voluntat humil d’escriure amb correcció, deteniment i fidelitat a allò que en diem veritat, que ves a saber què vol dir. I confesso, també, que ara mateix estic escrivint sense una noció exacta del que he de dir i deu ser per això que allargo les frases abans d’arribar a allò que en diem el cos de l’article.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El 'brexit'. Aquest divendres se suposava que era un dia clau per a la decisió més transcendental del segle. I em penso que no exagero. I a hores d’ara encara no sé del cert què estem (¡o què estan!) discutint. Si es queden, si se’n van, fins quan ajornen realment la dilatada escena del comiat, si es torna a aixecar una frontera a Irlanda, si l’adéu és brusc i desagradable o si firmem la pau amb tot de mesures duaneres. S’ha d’haver estudiat molt per treure’n l’entrellat i, tot i això, encara existeixen dubtes entre els més savis. Potser el millor resum de la cosa és la nova entrada a l’Urban Dictionary, aquell 'brexiting' que es defineix com un "dir adeu a tothom que és a la festa i procedir immediatament a quedar-se a la festa, com si res". I l’exemple que posen: "¿On és en Boris? Em penso que ha marxat”. I responen: "Apparently he’s brexiting".