Tant se valdrà

Per sort, ningú es fixa en els detalls i l’últim que s’espera d’un candidat és la matraca de les seves propostes quan pot limitar-se a somriure i tuitejar. Voteu, cabrons, feu que passi. Les promeses funcionaven abans, quan érem verges i es deia que les eleccions es guanyaven pel centre i Espanya era un país i no una ideologia. Ara que es discuteix sobre les mides de les banderes, els programes es dissimulen o es cobreixen de somriures i cors o els omplen de gerundis que no porten enlloc. Observin aquesta campanya mateixa, que quan comenci semblarà que estigui a punt d’acabar sense que hi hagi una oferta que determini el debat social ni posi el país davant el dilema què vol ser de gran més enllà de l’assumpte, que és Catalunya.

Per alguna cosa Santiago Abascal centra l’interès de la competició, perquè surfeja sense dir res, deixant fer a la testosterona i als prejudicis, i a cada pregunta concreta respon que vol molt Espanya. ¿I què opines de política internacional?, li va preguntar el seu compare Sánchez Dragó: “Veus, aquí m’agafes”. Política internacional, diu, com si importés.

 

Existeix algú que, contra la tendència i contra el CIS, prova d’imposar-se a tanta inanitat i condimenta els dies monocolors amb propostes diferents, de l’aspecte social a l’econòmic. Aquest és Pablo Casado, que va conquerir el lideratge del PP amb els anuncis més controvertits –en modern es diu desacomplexats–, però s’exposa a la pitjor dada del seu partit. Per això, perquè es vegi que ell respon a les preguntes més complexes i li sobra formació per a la política internacional, suggereix la reducció del Salari Mínim Interprofessional, que sona tant a suïcidi polític que un es pregunta si no serà una audàcia que som incapaços de valorar. La resposta és fàcil. 'Fake news', es revolta ell per sortir del seu propi embolic, tot i que hi hagi frases de Casado que desmenteixin Casado. El candidat corre el risc que l’atropellin les seves paraules, que brollen amb vida pròpia i, quan menys t’ho esperes, te’l trobes a la sala d’estar declarant alguna cosa.

Notícies relacionades

Casado torna a denunciar 'fake news' després d'embolicar-se amb l'SMI

Casado afirma que rebaixarà el salari mínim i després rectifica

'Fake news', diu, com Donald Trump. El mateix que quan el PP va plantejar que les dones en situació irregular no fossin expulsades per un temps si havien donat la criatura en adopció. El mateix que ahir, quan Isabel Díaz Ayuso va parlar de reconèixer “el concebut” com a nascut malgrat que no va saber explicar què passaria si la dona avorta. Aquí m’agafes. No es pot caminar amb concrecions si les campanyes es van fer per anar a fregir pebrots amb Bertín Osborne, no perquè li vinguin a Adolfo Suárez Illana, si això ell ho sap bé.

I així estem, en fi, esperant l’enganxada de cartells, disposats a desmentir que tot sigui Catalunya si igual assistim a la primera campanya en la qual no esperen a ser al Govern per rectificar el que van prometre. Convé admetre, almenys, que és millor així, si arriben a les eleccions rectificats i incomplerts, a la manera de Tezanos, que no creu el que diuen les seves enquestes i les desactiva sense rubor. Tot això tant se valdrà, si només es veuen les banderes.