La fugida cap endavant de Netanyahu

Guanyi qui guanyi les eleccions d’aquest dimarts a Israel és més que probable que hagin de passar diverses setmanes fins que sapiguem qui serà el nou primer ministre. Les cartes sembla que es repartiran entre Benjamin Netanyahu, cap del Govern i líder del conservador Likud, i Benny Gantz, excap de l’Estat Major de l’Exèrcit i líder de la nova formació centrista Blau i Blanc. No obstant, el complex panorama electoral del país sol abocar a llargues negociacions fins a arribar a l’equilibri d’una coalició. A hores d’ara, tot està per decidir.

De manera que encara tardarem a saber si ‘Bibi’ seguirà en un cinquè mandat, o no, al capdavant del Govern de Tel Aviv. Després d’una dècada en el càrrec, sembla difícil d’imaginar una altra cosa, tot i que la més pura higiene política de l’alternança recomanaria el canvi.

A Netanyahu l’avala una bona gestió econòmica i de seguretat. Per totes les crítiques que hagin aixecat les seves polítiques, i el seu mur –ell sí que l’ha construït– la realitat és que el terrorisme ha descendit molt en relació amb altres èpoques. A més, després d’una era horribilis en la relació amb els Estats Units, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha suposat un nou estrenyiment dels llaços d’amor i amistat amb l’Administració nord-americana.

Cada vegada més a la dreta

A costa, això sí, de destrossar les vides quotidianes de milers i milers de palestins, de fer girar el seu Govern, i el seu país, cap a una dreta cada vegada més polaritzada, d’agreujar la discriminació amb la seva llei de l’Estat-nació i d’haver aparcat, si no enterrat, qualsevol avenç cap a la solució dels dos estats.

El primer ministre arriba a les urnes, a més, perseguit per tres investigacions per corrupció, una d’elles per suborn, que ja estan en mans del fiscal general. I aquí és on les especulacions apunten a uns certs escenaris polítics foscos. En la batalla per reactivar l’actual coalició, o una de similar, que inclou partits de dreta, de centredreta i ultraortodoxos, es podria estar considerant, tal com va anunciar fa uns dies, l’annexió de Cisjordània. També va declarar la seva intenció de fer el mateix amb els alts del Golan – ràpidament aclamat pel seu amic Trump. Les possibles conseqüències d'aquestes accions, en fronts diferents, són incalculables i cap apunta a un reforçament de la pau.

A la recerca de la immunitat

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

¿El motiu d’un pas tan radical? Seria el pagament per aprovar el primer objectiu temporal del seu nou mandat: la llei que li garantiria la immunitat davant dels processos penals que s’acosten. Tota una fugida cap endavant. I tota una utilització del poder legislatiu en benefici propi. Tota una erosió de la democràcia israeliana.

La sola possibilitat d’aquest fet ha aixecat polèmica a Israel i un bon nombre de membres de la Knesset han declarat que hi votarien en contra. Però en els temps polítics que corren sembla que sempre hi ha prou gent disposada, si el preu és l’adequat. Per això, i perquè l’alternança és convenient després de tant temps en el poder, seria bo un canvi. Per higiene política.