Editorial

Els riscos de la rebaixa fiscal del PP

Una baixada d'impostos difícilment portarà un augment de la recaptació, però sí una retallada de la despesa pública

2
Es llegeix en minuts
pablocasado

pablocasado

La rebaixa d’impostos és una promesa a què recorren habitualment en període electoral alguns partits polítics, sobretot conservadors. Amb vista al 28-A ho han fet Ciutadans i el PP, i aquest últim ha sigut el que ha presentat la proposta més ambiciosa. Pablo Casado va anunciar “una revolució fiscal”si arriba al Govern, eliminant impostos com el de successions i donacions quan arribi a la Moncloa. Fins aquí, res que no sigui coherent amb les tesis econòmiques del PP. Però el líder dels populars assegura, a més, que aquesta intensa rebaixa d'impostos vindrà acompanyada d'un augment de la recaptació, i això ja entra en un terreny molt més incert, per no dir gairebé impossible de complir. 

La lògica imposa que,com menys impostos, menys recaptació i, per tant,menys despesa pública. Menys pressupost per a l'educació i la sanitat públiques i per a infraestructures. Ens hem de remuntar al Govern deJosé María Aznar per trobar una etapa en què aquesta fórmula no es complís, és a dir,que baixessin els impostos i alhora augmentés la recaptació. Un miracle que ara pretén repetir el PP de Casado, obviant que entre els anys 1996 i 2004 (quan governava Aznar) Espanya travessava una situació debonança econòmica i salaris a l'alça que no té res a veure amb l'actual.Aznar, a més, no es va limitar a rebaixar “tots els impostos”, com vol fer ara el PP, sinó que va dur a terme una profunda reforma que també va tenir efectes en l'eficiència del sistema.

Els salaris a Espanya no s'han recuperat i ladesacceleració no aporta bons senyals a l'horitzó. I tot i que eldèficit públic ja està per sota del 3% del PIB (cosa que avala la sortida d'Espanya de la vigilància europea per dèficit excessiu), el país haurà de continuar complint unes estrictes regles d'estabilitat pressupostària.

Qualsevol programa que expressi una voluntat d’atendre la despesa social, per no parlar de cobrir noves necessitats relegades després d’anys de retallades, implica necessàriament pujades fiscals, una cosa que pot sonar menys seductora però que és més creïble.

Amb les condicions actuals, la majoria d'economistes consultats per aquest diari remarquen queara no és el moment òptim d'una rebaixa d'impostos, perquè portarà una forta retallada de la despesa pública. La “revolució fiscal” de Casado ésuna amenaça a l'Estat del benestar, maquillada amb promeses impossibles.