PP: salt al passat

Salt al passat. O, potser, al precipici. La presentació del programa del Partit Popular a Barcelona ha resultat una ‘performance’ excessiva de radicalitat en les crítiques i acusacions a Pedro Sánchez que ha fet esllanguir-se l’atenció a a les 500 mesures del seu programa. I no és que deixin de sorprendre algunes d’aquestes. Més que res perquè es podria afirmar que són propostes no per governar Espanya, sinó perdemanar el retorn dels votants errants de Vox, en altre temps recollits al niu popular; són, d’altra banda, propostes anunciades a Catalunya, no per convèncer els catalans, sinó perutilitzar Catalunya com a púlpit del seu patriotisme equivocat, amb l’única intenció de buscar el vot a la resta de l’Estat. La posada en escena, en tot cas, deixa entreveure mostres inequívoques de nerviosisme.

Tenia interès que fos a Barcelona però, com s’ha pogut comprovar,fer política a Catalunya els importa poc; les mesures van contra l’independentisme, també contra gairebé tots els catalans i els partidaris a Espanya de l’Estat descentralitzat i plural. Juguen amb resignació i no menysirresponsabilitat: les enquestes no van bé, l’acabada depublicar en aquest mateix mitjàxifra l’afecte electoral dels catalans en dos escons, un terç menys que en els últims comicis i, en altres territoris, simbòlicament igual d’al·ludits, Euskadi per exemple, l’estima és clarament minvant. ¿Llavors? Doncs sembla clar, Pablo Casado no baixa del burro en el seu tremendisme, utilitza Catalunya com a fulminant de la seva campanya per tot l’Estat.

El PP torna enrere del consens constitucional que va crear l’Estat de les autonomies. Vol renacionalitzar, recentralitzar Espanya,negar-ne el caràcter plurali la convivència que ells mateixos deien ha sigut fruit dels millors 40 anys de constitucionalisme. Ho fa, a més, de manera suïcida davant els seus propis barons regionals. Oblida queel mateix poder orgànic del PP està descentralitzati també que, darrere d’aquestes eleccions, vindran les municipals i, sobretot, les autonòmiques del règim comú. També oblida les profundes reformes constitucionals que exigeixen la seva marxa enrere territorial.

Notícies relacionades

Casado exhibeix el seu pla d'involució

El dinosaure ocupa

Fora d’això, el seuprograma ultraliberalestà a l’altura de les seves exigències ideològiques i dels seus deutes amb els seus, com fiscalment demostren on governen, llegeixi’s Andalusia. El PP torna al seu passat fundacional, l’Espanya grisa, està disposat aacabar amb els consensos, tot per la pressió de la ultradreta que és incapaç de resistir, potser perquè és un brot de radicalitat que tenia enverinat i ara explota. I torna a mostrar-se intensament com apartit crister, així es posa de manifest en les seves propostes sobreeutanàsia, veladament sobre l’avortament, tan al passat com els neandertals, o l’educació, subvencionada, concertada, en la seva ment fonamentalment religiosa.

Un programa extrem, nacionalista i ultraconservador, regressiu, en certs casos preconstitucional, i sempre, no de reüll, mirantVox, el seu turment, als ulls.