El dit de Villarejo

“No miris el dit; mira la Lluna que assenyala”. Aquest vell proverbi va servir durant alguns anys per eludir les responsabilitats del periodisme i dels periodistes a les redaccions a les quals arribaven els informes de la policia patriòtica que dirigia el comissari Villarejo en el Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz. Certament, les llunes de Villarejo reunien tots els atributs que el periodisme exigeix als fets per convertir-los en notícia.Tots menys un, el principal, simplement no eren fets. Eran conjectures en el millor dels casos i directament invencions en el més habitual. Alguns fa un temps que diem queles ‘fake news’ no són cosa de les xarxes socials, sinó un element consubstancial de la condició humana: la propensió a mentir amb l’habilitat de fer-ho de manera plausible. Perquè a les redaccions es considerava plausible que Veneçuela financés Podem o que Xavier Trias tingués un compte a Suïssa. La mentida és humana, però aquest Estat de dret existeix quan impedeix que sigui institucionalitzada i al servei d’una o altra ideologia. Llavors éspropaganda, una trampa mortal per a la democràcia.L’habilitat consisteix a assenyalar una Lluna que l’observador està esperant veure, com suggestionat. Aquesta era lagràcia de Villarejo.

Els amants de la llunes de la policia patriòtica callen aquests dies. No se’ls veu excitats com quan parlen de la manipulació de TV3 o de les maniobres de Facebook. No els agrada que la veritat eclipsi el seu somieig que va arribar a ser una veritat compartida per tots. A Iglesias li va costar una desfeta electoral, i a Trias, l’alcaldia de Barcelona. Però això no importa. Els mitjans no importen si es comparteixen les finalitats. El periodisme ha perdut molta de la seva credibilitat en maniobres com aquesta. No només per acabar publicant notícies que no se sustenten en fets, sinó per la seva incapacitat d’adaptar-se a l’exigència de transparència de la mentalitat digital. L’ocultació de les fonts, que va ser una de les bases del periodisme industrial, no resisteix bé la seva transformació digital. L’‘open data’ lliga malament amb l’obscurantisme dels dits com el de Villarejo.