Editorial

Superilles realistes però a deshora

Les noves iniciatives aprofiten les conclusions, positives i negatives, de les experiències dels últims tres anys

1
Es llegeix en minuts
ealos45315594 barcelona     03 10 2018          barcelona   oasis de calma181004000656

ealos45315594 barcelona 03 10 2018 barcelona oasis de calma181004000656 / JORDI COTRINA

El Govern municipal d’Ada Colau ha posat calendari a les tres noves ‘superilles’ a Barcelona: ja definides, finalitzada la primera fase de debat ciutadà, haurien d’anar superant passos per concretar-les a començaments del 2020. Tot i que a menys de dos mesos de les eleccions municipals, qualsevol pla, tret que hagi sigut objecte d’un pacte transversal sincer i detallat amb la resta de forces polítiques, no mereix el qualificatiu de projecte, sinó de proposta integrant d’un programa electoral sotmès a l’opinió del ciutadà, que hauria de partir més aviat des d’una candidatura que des de l’Administració.

Més enllà de la circumstància preelectoral, el model presentat té aspectes interessants. A diferència de la superilla posada en marxa al Poblenou el 2016, en les successives (Sant Antoni, Les Corts, Horta i Santses va renunciar al model inicial de tancar al trànsit grans blocs de nou illes i es va optar per una intervenció menys rotunda (una versió actualitzada de les conversions en zona de vianants aplicades anteriorment a Ciutat Vella, Gràcia o vies com Enric Granados) sense renunciar als aspectes centrals: reducció del trànsit interposant itineraris dissuasius i reconquesta d’espai públic per al veí. A les noves superilles potser els va gran el prefix ‘super’, però suposen un exercici de realisme i adaptació a les conclusions, positives i negatives, de les primeres experiències iniciades sorollosament fa ja més de tres anys.