El conflicte de l'Orient Mitjà
D'Auschwitz a Gaza
La franja s'ha convertit en el camp de concentració més gran de l'Israel racista i xenòfob de Benjamin Netanyahu i els seus acòlits
ilu-hoy
Auschwitz ha passat a la història per ser el camp d’extermini més gran de l’Alemanya nazi, i Gaza, després de 12 anys de bloqueig, s’ha convertit en el camp més gran de concentració de l’Israel racista i xenòfob de Benjamin Netanyahu i els seus acòlits. Com es va mirar cap a un altre costat durant la segona guerra mundial, avui la comunitat internacional –començant per l’Aràbia Saudita, que en públic diu donar suport a la causa palestina i en privat negocia amb el Mossad– amaga el cap sota l’ala per no avergonyir-se del que passa a Gaza mentre accepta les explicacions del Govern israelià i compra el que els colons conreen a les terres palestines ocupades.
El 30 de març, en el primer aniversari de la Gran Marxa del Retorn quatre palestins més van perdre la vida, amb la qual cosa ja són 200 els morts, molts per trets en aquestes protestes per demanar, davant la frontera israeliana, la tornada dels refugiats a les llars que tenien el 1948, quan la fundació de l’Estat jueu els va expulsar. Si s’afegeixen els 76 morts pels bombardejos aeris, trets d’artilleria o intent d’infiltracions, la llei del Talió –cent per un– es compleix amb escreix. L’any transcorregut han mort dos soldats israelians.
Hospitals en estat gairebé ruïnós
L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU ha denunciat que 41 de les víctimes mortals palestines eren nenes i que en els incidents van resultar ferides 29.000 persones. En un territori on els equips mèdics estan desbordats, els hospitals es troben en estat gairebé ruïnós i l’equipament i les medicines estan sota mínims, les ferides són una mena de tortura i acarnissament de qui les causa.
Segons Metges Sense Fronteras, hi ha uns 6.500 ferits de bala, molts dels quals saben que no rebran el tractament adequat, que es quedaran invàlids o patiran dolors horribles perquè no hi ha amb què curar-los. Les seqüeles de les ferides, com les malalties cròniques, fa temps que no es tracten.
Els talls d’electricitat són continus i el subministrament d’aigua potable deficitari. A Gaza no hi ha cartells que diguin, com a Auschwitz, que ‘el treball dignifica l’home’. El 52% de la població no té feina, ni camp per conrear, ni llenya per tallar, ni barco amb què pescar. Ja no queda res, només remugar la inacció fins a enfonsar-se en la depressió o en la bogeria. Les oenegés assenyalen que els problemes mentals s’estenen com una epidèmia sense que hi hagi drogues ni especialistes per calmar-los.
Aquesta dramàtica situació brutalitza els que tenen algun poder, que repeteixen amb els més febles l’escenari de repressió i abusos a què s’han acostumat. Amnistia Internacional ha demanat que s’investiguin l’ús innecessari i excessiu de la força i les violacions dels drets humans comeses per “les forces de seguretat de Hamàs contra manifestants palestins pacífics” durant les protestes contra la carestia de la vida de mitjans de març. Diversos activistes que difonien a les xarxes socials una crida a la “revolució dels famolencs” van ser detinguts i sotmesos a maltractaments.
Per als israelians, Gaza és tan invisible com Auschwitz ho va ser per als alemanys
Per als israelians, Gaza és tan invisible com Auschwitz per als alemanys. De cara a la campanya electoral, el “Times of Israel” va realitzar una enquesta, els resultats de la qual va publicar el 6 de març, sobre les preocupacions dels israelians, i només l’11% va assenyalar les relacions amb els palestins. Molt per davant es trobaven els assumptes econòmics (47%) o la seguretat (21%), el que revela que la immensa majoria de la població veu els palestins vençuts, desarmats i sols.
Notícies relacionadesLes pèssimes relacions entre l’Autoritat Palestina, que governa a Cisjordània, i el moviment Hamàs, que administra les misèries de Gaza, només contribueixen a empitjorar la catàstrofe humana de la presó a l’aire lliure més gran del planeta. A més, l’aliança d’Egipte, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i l’Aràbia Saudita reforça encara més el setge de Gaza. Aquests països coincideixen amb Israel i els Estats Units que l’enemic a batre és l’Iran i castiguen tot govern àrab que no assumeixi aquesta prioritat, com Hamàs i el ric emirat de Qatar que el recolza.
L’arribada de Trump a la Casa Blanca –amb el seu gendre Jared Kushner, íntim amic de Netanyahu i del príncep hereu saudita Mohammed Bin Salman– ha sigut la setena maledicció per als palestins en general i els de Gaza en particular. El juliol del 2018, Trump va anunciar que cancel·lava els 350 milions de dòlars que concedia anualment a l’agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) i setmanes abans va suspendre un paquet d’ajuda de 200 milions de dòlars per a Gaza i Cisjordània.
