El dinosaure ocupa

“Quan es va despertar, el dinosaure encara era allà”.  Em fa una mica de vergonya citar el microrelat de Monterroso, perquè és un recurs tan grapejat que ja ha perdut encant i capacitat de sorpresa; però no se m’ocorre res millor per descriure el paisatge que tenim a només tres setmanes de les eleccions generals. Catalunya continua dividida en dues meitats pràcticament iguals, amb un lleuger avantatge per als partidaris de la independència. No entraré en els detalls, ni a les entranyes de les enquestes, ni a la sopa de sigles amb les seves expectatives electorals, però ningú pot defugir la pregunta òbvia: ¿què carall hem de fer?

Jo em resisteixo a admetre que els pròxims anys siguin un combat de boxa entre dos púgils culgrossos que s’agafen per no doblegar el genoll mentre es claven cops, sabedors que no podran tombar l’adversari; tot i que em temo que avancem en aquesta direcció. També sé que les destrosses i les ferides provocades pel procés no admeten remeis miraculosos ni instantanis; i que amb polítics a la presó o fugits a l’estranger i amb un judici en marxa, tot resulta infinitament més complicat. Però també em nego a acceptar la paràlisi com a actitud. I ja que als nostres insignes representants polítics –a uns més que a d’altres– se’ls veu bastant còmodes al bucle, m’atreveixo a suggerir que cada un en el nostre àmbit vital apropem l’espatlla per intentar que el dinosaure no es converteixi en ocupa.

¿Com podríem aconseguir-ho? No ho sé del cert, però potser podríem començar per fer menys cas als hiperventilats, als que insulten –“traïdor”, “nazi”, “feixista”, “supremacista”...– , als mentiders –“a TV-3 li van dir puta a Inés Arrimadas – als graciosets –“‘prisis pilítics’”–, als partidaris del “caixa o faixa” –o fatxa–, i als teòrics dipositaris de les essències pàtries; sigui quina sigui la pàtria. Amb això ja hi guanyaríem molt. I és tasca de tots intentar-ho perquè el que no és acceptable és rendir l’espai públic als més cridaners, portin llaços grocs o no. La vida no és un programa de debat de La Sexta. Ni un partit de futbol. Però com en el futbol, a més d’una bona defensa cal disposar d’un atac solvent.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Es pot fer pinya per la via de la negació, però també a través de les propostes. I el llibre ‘Diàlegs’, una petita joia d’edició que ha caigut a les meves mans n’és un bon exemple. Resumeix les converses al voltant d’una taula –amb menjar, és clar, perquè va ser una idea dels restauradors de Madrid i Barcelona– entre periodistes, polítics i gent d’altres àmbits: del cine, de la televisió, del teatre, de l’humor, dels fogons... Llegeixin-lo i regalin-lo si poden. El filet de dinosaure té bon sabor.

.