13 d’ag 2020

Anar al contingut

Finestra de socors

Les mans ocupades

Les mans ocupades

Ángeles González-Sinde

Buscar la clau de casa per a una dona no és el mateix que per a un home

Buscar la clau de casa per a una dona no és el mateix que per a un home. Ells recorren a la butxaca dels pantalons o a la jaqueta i... ¡voilà! Nosaltres sovint hem de deixar a terra les bosses del súper, la motxilla del petit, la correspondència i cercar en aquest pou sense fons que tot s’ho empassa que és la nostra absurda bossa contemporània.

Pensava en el bé que transmet aquesta sensació Rodrigo Muñoz Avia al seu llibre ‘La casa dels pintors’, la memòria familiar de dos artistes, els seus pares: Lucio Muñoz i Amalia Avia. Explica com ella detestava fer la compra, malgrat (o precisament per) fer-la tots els dies, sense escapatòria. El problema del menjar familiar és pensar el punyeter menú, després comprar els maleïts ingredients i finalment cuinar-lo. Una empresa que es construeix per ser immediatament liquidada sense deixar empremta. El pare, per la seva part, com la immensa majoria de pares d’aquesta generació i encara de l’actual, estava eximit d’obligacions i podia quedar-se a casa i dedicar-se completament a pintar, llegir, reflexionar, fer trucades o el que considerés necessari per a la seva activitat creadora. “Sempre he de tornar a casa amb les mans ocupades –es queixava Amalia Avia–, no conec la sensació d’obrir la porta sense portar bosses de menjar”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre l’objectiu de Lucio Muñoz era entrar a l’estudi cada matí amb la ment neta i actitud distesa deixant fora com més pensaments millor, fins i tot a un mateix si fos possible, per trobar-se buit i lliure davant de l’obra, l’objectiu de la dona artista era enginyar-se-les per escapar-se de la pesada domesticitat algunes hores al dia i simplement pintar. Quan per fi aconseguia entrar al seu estudi no s’aturava a filosofar sobre el quadro que tingués en procés, sinó a fer uns comptes més tangibles: quantes hores o quants dies més necessitaria per acabar-lo. S’hi posava. Aquestes restes i sumes entre les seves dues missions, administrar la família i administrar el seu talent, són les que fan de ‘La casa dels pintors’ un retrat amb el qual tantes dones, artistes o no, ens podem identificar.

Temes: Mares Igualtat