La llibertat de morir bé

Hi havia llibres, molts llibres, a la saleta on Ángel Hernández i la seva companya van gravar el vídeo estremidor on ella expressava el seu desig de morir com més aviat millor. Cridava l’atenció la quantitat de volums no perquè la lectura acrediti cap superioritat moral, sinó per l’espai de llibertat, dubte i pensament que el seu exercici continuat proporciona. María José Carrasco, amb esclerosi múltiple des de feia 30 anys, havia tingut molt temps per meditar-ho. Durant la gravació, la seva mirada, suspesa en el buit, traslluïa no tant dolor físic, si bé la morfina ja no li feia efecte, com un esgotament profund, al límit de la resistència. La mirada de la devastació.

Paralitzada, amb problemes de visió i per deglutir, necessitava de les mans del seu marit per a tot; per vestir-se, per ficar-se al llit, per al lavabo, per xarrupar el líquid que li va ocasionar la mort. És difícil imaginar un acte de compassió i amor tan immens com el de l’Ángel, amor en el més íntim, perquè la seva companya ja descansa, i en el col·lectiu: els temps estan canviant i arribarà el dia en què sí que hi haurà una píndola a mà per acabar quan la vida es torni insostenible. Feia deu anys que María José esperava plaça en una residència.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ja que el drama d’aquesta parella madrilenya ha tornat a col·locar el debat sobre la taula, convé recordar les maniobres dilatòries que han vingut exercint el PP i Ciutadans al Congrés per bloquejar una proposició de llei que regulés el dret a una mort digna. Tot i que els principis religiosos de cada un són molt respectables, no se sosté que les conviccions d’una minoria ultracatòlica mantinguin ‘segrestada’ tota una societat i erosionin la llibertat individual, quan el 80% dels espanyols estaria a favor de l’aprovació d’una eutanàsia regulada. ¿Per què? ¿Potser no és Espanya un Estat aconfessional? Algun dia caldrà revisar també les relacions Església-Estat. Mentrestant, la Conferència Episcopal proposa cures pal·liatives i el “consol de la companyia”.