Anar al contingut

Petit observatori

El menjar pot ser un bon amic

JOAN CORTADELLAS

El menjar pot ser un bon amic

Josep Maria Espinàs

Les normes i la tècnica es poden aprendre, però l'èxit sol trobar-se anant una mica més enllà

Si no hi ha cap contratemps, la meva dona i jo acostumem a anar a menjar al restaurant Lázaro. És un restaurant solvent que ens va recomanar, poc abans de morir, el meu amic Néstor Luján, expert en gastronomia.

La gastronomia és un art que no ha de ser forçosament de luxe. Però sí que ha de ser exigent cuina endins i amable cuina enfora. De fet, això és el que tots demanem a l’hora de tractar amb algú.

Jo recordo que un dia, a París, fa ja molts anys, vaig decidir anar a menjar a la famosa La Tour d’Argent. És un restaurant conegut per la seva especialitat en cuinar l’ànec, i que diuen que ja existia al segle XVI. Em va costar diners, naturalment, però ho compensava l’excel·lència del servei.

De vegades em pregunto si és lícit parlar de l’art de la cuina. I em responc que sí. Oscar Wilde va dictar aquesta sentència: “En l’art tot és important, menys el tema”. Jo m’hi permeto fer alguna objecció. El que realment importa en gastronomia no és el què, sinó el com.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Penso que aquest és un fet bàsic. És evident que un excel·lent producte pot donar un magnífic resultat, però amb la condició que sigui ben tractat. Perquè l’art de la cuina és un acte d’elaboració, que és el que decideix el resultat.

És el mateix que passa en altres àmbits. Es pot tenir una veu esplèndida, però no val res si no se sap afinar. Jo diria que és difícil fer una bona truita si no se sap batre un ou com cal.

Aprofitaré aquesta sentència per dir que, per triomfar, molts cantants, molts cuiners, molts futbolistes... requereixen una adequada tècnica i la força de la seva identitat.

Les normes es poden aprendre, però l’èxit sol trobar-se anant una mica més enllà.
Brindo per les petites diferències.