Sánchez passa els decrets socials

La principal bandera de Pedro Sánchez des de la moció de censura ha sigut l’adopció de mesures contra la desigualtat social agreujada per la crisi. Això sí, prometent, amb Nadia Calviño a Economia, no apartar-se de les normes europees per no posar en perill el creixement.

Ahir, amb l’aprovació per la Diputació Permanent del Congrés (65 diputats), de sis decrets principalment socials dictats després de la dissolució de les Corts, Sánchez tanca la legislatura amb el mateix missatge que el primer dia. Més mesures socials a l’empara que l’economia continua creixent per sobre de l’europea, tot i que també nota la desacceleració mundial; que el dèficit públic del 2018 es va tancar per primera vegada des de la crisi per sota del 3%, que no és un mèrit només seu sinó també del govern anterior i com a conseqüència que Espanya ha deixat de ser un país “vigilat” per Brussel·les.

Aprovar sis decrets-lleis amb les Corts ja dissoltes no és gaire ortodox, però PP i Cs van obstaculitzar moltes mesures i Sánchez no volia anar-se’n sense complir algunes promeses. ¿Electoralisme?, sí. ¿Coherència i fermesa?, també. Sánchez ha comptat amb el recolzament –sovint a contracor– dels que van votar la censura. Podem ha votat el decret de lloguers, que abans va fer fracassar, ja que el va titllar d’insuficient i va retreure que no s’hagi donat la volta a la reforma laboral. Aitor Esteban (PNB) va aprovar amb crítiques per qüestions competencials, igual que Carles Campuzano (PDECat), que per desgràcia deixarà de ser diputat per no haver jurat obediència a Puigdemont.  

Les tres mesures més socials (subsidi als aturats de 52 anys, lloguers i permís de paternitat) només van tirar endavant pel recolzament de tots els grups de la moció de censura. No els agrada Sánchez, però creuen que és el mal menor. Curiós, Bildu ho creu més que Puigdemont.  

El PP va votar contra tot –fins i tot les mesures sobre el ‘brexit’– amb l’excusa de tot era electoralisme més populisme amb un xec sense fons. Continua apostant, com el primer dia, perquè el no a tot és el millor passaport per recuperar la Moncloa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una altra va ser l’actitud de Cs. Vot contra dos decrets socials (lloguers i 52 anys) però no contra l’ampliació del permís de paternitat ni dels altres tres decrets. Rivera es va voler diferenciar així. No només del PSOE sinó també de Casado buscant potser –per primera vegada en molt temps– un electorat conservador més temperat. ¿Va ser també una pista que allò que no pactarien mai amb el PSOE és cert però que “mai” vol dir “fins que convingui”?

I aquest és un escenari que, si el PSOE és el primer partit com diuen ara les enquestes, preocupa molt els independentistes. Al puigdemontisme perquè no el permetria bloquejar la governació d’Espanya vetant la investidura de Sánchez i a ERC perquè no podrien condicionar-lo. No van votar els pressupostos per castigar-lo i ara temen que pugui no necessitar-los. Des de la DUI –fins i tot abans– la intel·ligència no els acompanya.