Feminisme

La vulnerabilitat

No n'hi ha prou amb la paritat, s'haurà de fer un esforç per assentar les normes de les noves societats

1
Es llegeix en minuts
jcarbo47269101 dia dona190308151459

jcarbo47269101 dia dona190308151459 / RICARD CUGAT

El feminisme pretén canviar-ho tot. El poder, les cures, l’agenda política, la culpa, les xarxes informals, els horaris i la gestió del temps, les formes. Si el feminisme no pretén donar-li la volta a les inèrcies i els mecanismes socials, canviarà només la superfície de les desigualtats. El feminisme haurà aconseguit convertir les societats en políticament correctes, en societats maquillades que quedaran bé a les fotos, però no haurà aconseguit aprofundir en el sistema, que és veritablement el que no funciona, la qual cosa ens condemna.

Ho dic perquè quan les feministes ocupem espais de poder o de decisió, quan les feministes participem i tenim rols que fins fa poc ens eren vetats, tenim l’obligació de fer-ho diferent a com s’han fet sempre les coses. És el nostre deure com a feministes.

Notícies relacionades

Cada vegada que una dona mostra els seus sentiments, plora en públic, s’emociona o va de cara i s’exposa, una part la ciutadania sent un cert rebuig: perquè les coses se solucionen a casa, es ve plorat a les reunions o mai s’han mostrat les cartes sense reticències. I aquesta hauria de ser també la nostra ambició. Quan una dona, quan una feminista mostra la seva vulnerabilitat, feminitza l’espai en el qual ho estigui fent. No perquè ser vulnerable sigui una cosa exclusiva de les dones, sinó perquè en els espais masculinitzats ser vulnerable és símptoma de debilitat. I res més lluny de la realitat. Les feministes aconseguirem precisament que el vulnerable no pertanyi a cap gènere, i que exposar-la no invalidi la nostra capacitat ni el contingut dels nostres discursos. Perquè si la paritat garantirà que hi hagi igual nombre de dones que d’homes a tot arreu, hem de fer un gran esforç perquè la meitat que acaba d’arribar –nosaltres– assenti les normes de les noves societats, per començar-les de nou, sense inèrcies i sense etiquetes.

A cadascuna de les companyes que s’exposen i trenquen dinàmiques masculines: gràcies. Compteu amb mi.  

Temes:

Feminisme