¿A vostè li fa mandra votar?

Arriben les eleccions generals. El  28 d’abril que ve, apunti-ho si encara no ho ha memoritzat. O no, com prefereixi. És possible que vostè pertanyi a aquest col·lectiu anònim que amb amics o família comenta que fart que està del ‘politiqueig’ i prefereixi passar per alt la data. Un diumenge sempre hi ha coses per fer... Ja. Els polítics també ho saben. I ho temen. És més, en algunes seus, com la del carrer Ferraz, a Madrid, fa més por en aquests moments la potencial mandra a votar que l’encert dels seus adversaris. És el que té partir com a favorit a les enquestes i córrer el risc que un triomfalisme prematur arruïni les expectatives. Pablo Iglesias, de Podem, és a qui persegueix el fantasma de l’abstenció amb més afany. L’assetja. Ell es defensa. Però tampoc li convé al flamant aspirant del PP, Pablo Casado –que es presenta al seu primer examen en un temps rècord– que els seus possibles seguidors, especialment els que encara dubten si votar-lo a ell, a Albert Rivera o a  Santiago Abascal acabin quedant-se a casa. Instal·lats en una desgana que, engreixada per la incertesa del si sumarà o no sumaran al bloc de dretes, els porti a concloure que ja votaran els altres.

A la caserna de Ciutadans es compten una vegada i una altra els indecisos que es reconeixen com a tals en els sondejos entre la seva hipotètica parròquia electoral. El compte és elevat. Diuen. I els interrogants assalten més els que no saben si Rivera és millor opció que el líder dels populars o, el més cridaner, si ho és el de Vox. D’aquí els seus missatges contra el “sanchisme” i els seus múltiples forrellats a qualsevol acord amb el PSOE, per més que la promesa no sembli que acabi de calar. Que aquesta inseguretat en el vot pugui tornar en desídia generalitzada el 28-A, com a part de la ressaca mental de les vacances de Setmana Santa, tampoc sembla ser la millor opció per als taronges. Cs no acaba d’emprendre el vol a Espanya (o això apunta la demoscòpia) i des d’Europa els seus ‘cosins’ liberals observen amb desconfiança els seus moviments per prendre nota.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En aquest context arribaran les legislatives. Sí, i després autonòmiques, municipals i europees. Qui sap si també catalanes a la tardor... ¿li fa mandra només de pensar-ho, malgrat tot el que hi ha en joc per a tothom? Els polítics compten amb la possibilitat i proven de combatre'l. Hi ha decisions per prendre. Els del puny i la rosa ja van provar a Andalusia l’amargor de la desmobilització, d’haver donat per fet un resultat que no va ser el previst. El que va treure Susana Díaz del poder per col·locar un president popular de la mà de Cs i amb les benediccions de Vox. Sí, Vox, el partit d’ultradreta que busca la sorpresa, que proposa que es reparteixin pistoles entre “els espanyols de bé” i que vol tirar al barranc dècades d’esforç a favor de la igualtat. Aquest. Aquest que inicia campanya a Covadonga, per allò de la reconquesta d’un país que pretén descafeïnar carregant-se les seves autonomies. 

En unes setmanes vostè decidirà si dona curs al seu vot o a la seva apatia i si li dona una oportunitat, o no, a algun dels protagonistes aquí esmentats o a altres que es presenten per la seva circumscripció. Pot votar. Pot no fer-ho. I fins i tot pot penedir-se’n. És la seva elecció.