La llengua

Tinc la imatge d’un conte (ara no en recordo el nom) en el qual el protagonista no pot continuar en una relació amorosa perquè no suporta que el seu amant cometi faltes d’ortografia. O potser era a l'inrevés: era una noia que no resistia els errors gramaticals del seu promès. La qüestió és que la llengua els distanciava fins a la separació i l’oblit. Acabo de saber que aquella ficció no era tan estrambòtica com em pensava i que és cert que, a l’hora d’establir relacions sentimentals, la gramàtica té el seu pes específic. S’han publicat unes quantes enquestes fetes per portals de contactes (des de Zoosk fins a Match.com) en les quals queda demostrada la teoria que certifica que l’ortografia s’imposa a l’hora de valorar les virtuts de les hipotètiques parelles.

El grau d’importància de la llengua té un ventall molt ampla. Hi ha un altíssim percentatge que no lligaria amb ningú que escrigués una hac allà on no toca (o que se’n deixés alguna pel camí) i n’hi ha que valoren aquest coneixement com un factor més (molt important) a tenir en compte. Sigui com sigui, em penso que és una bona notícia. Com que cada dia estem més acostumats a llegir barrabassades lingüístiques, pensar que un accent ben col·locat és atractiu es converteix en una dada que va a favor de la civilització. Sintaxi, fonètica, fonologia i ortografia són, a hores d’ara, conceptes sexis. Ja tocava que algú ho digués. És un descans, ves per on.