Digues-m'ho a la cara

Vinga, digues-m’ho si tens ous/collons/pilotes/boles. Sortim al carrer i m’ho dius així, a la cara. A veure qui se’n va abans amb la cua entre les cames. Perquè jo, de dreta covarda, res. I de dreteta, menysde dreta covarda, res, que sona a marieta, i això no t’ho consento. Per a mascle, jo. Jo i els meus nois. Aquests xicots que fan passar les dones per l’adreçador. Perquè, ja se sap, si no les lligues curt, acaben creient-se les propietàries dels seus cossos. I si es creuen que són lliures, se’ns desmunta tot. ¡A veure com s’aguanta el sistema sense les dones cuidant gratis tots els inútils! Entenent per inútils els no productius, és clar, dit amb tot el respecte del món, que els de dretes som molt respectuosos. Però cal tenir-ho clar. No hi ha pressupost per atendre com Déu mana vells, nens i esguerrats. Això del neoliberalisme no dona per a tant. ¡A veure si ara canviarem el món! Res, dels seus úters en parlem nosaltres, els homes, només faltaria. Elles, a parir i a cuidar. La maternitat els toca, però sense decidir. Són això, receptacles. Les dones de la dreta ho tenen clar. ¿Les has sentit parlar del tema? La majoria, ni piu. Qui calla consent. Perquè és això, ¿no? I, si no, que ho diguin a la cara. Que parlin...

Doncs això, que les dones que acompanyenPablo Casado i Adolfo Suárez Illana, també a Santiago Abascal, ens diguin que no sabem el que portem al ventre. Que ens diguin neandertals a la cara.